Passen els dies i tu -cavall trencat- no veus cap altre horitzó que una perenne desesperança. Alguns homes han prostituït la paraula i el treball, han baratat els ulls per fútils coloraines, el cor carnassa hipòcrita, budells que escridassen famolencs de noms, tot és qüestió de nombres, asèptics, buits. Observes el futur, amb tensa musculatura, […]
Cavall trencat, XXV Llegeix més »
A la dona dels núvols… Digues, què existeix al teu cap? M’agradaria dibuixar -pura imitació- la nuesa d’aquestes roselles, el somniar dels llavis teus ara imaginat… No em malinterpretes. Què passa pel teu cap quan sóc l’amo d’un cos adormit i no em calen permisos per apropar-me? Puc deure’t l’amor futur? I el present, finirà?
No em malinterpretes Llegeix més »
Molt bona vesprada a totes les persones que es troben avui en la Llibreria Ausiàs March per tal d’escoltar la presentació de l’obra Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians de l’editorial catalana Tria de lletres. Quan es fa una presentació de llibres de poesia generalment es parla de la vàlua del contingut de
Presentació de Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians. Llegeix més »
Ara et diré d’on véns, maleïda cançó desposseïda. Véns d’una cursa estranya i ets anatema, véns de la ferocitat obscura que fecunda les nits, de la sang que amera les pedres, del riu sense lluna que udola. Véns de la catástrofe i del cim, de la voracitat que mossega els mots en silenci, de la
Cavall trencat, XXIV Llegeix més »
Ara us diré d’on vinc. Vinc de les cendres d’Auschwitz de l’herba que va segar Atil·la del ventrell esbudellat del corder el dia del sacrifici al temple d’Apol·lo de l’enveja del Sàpiens envers el Neandertal. Sóc innombrable perquè incloc l’infinit dins cada límit. Ara us diré d’on vinc. Vinc de les turbulències celestes a mil
Cavall trencat, XXIII Llegeix més »
Els noticiaris creuen mostrar-nos la veritat, la xarxa manifesta l’orgull i l’absolut. Com un cadàver la política! Jo volia dir-te el tou fulgor del dia quan no ets, els capvespres de vellut, intangibles… aquesta solitud sense les flors, el tacte dels ulls buits que no et senten, que no vull perdre’m als darrers batecs. I
Petit capvespre d’amor Llegeix més »
Als meus amics i amigues de El Pont i El Penjoll Volgueren matar-me, diluir-me en una ombra, imatge d’indecència, volàtil gas. Em digueren cadàver: – Serà fàcil derruir el temple. No gens de llum, ni pa, ni vent. M’injectaren tot tipus de metàl•liques mancances, odis refregats i queixalades de ferro, paraules com presons. Però estel
Cavall trencat, XXII Llegeix més »
Ja ho diu el meu amic Antonio Cabrera en aquest article de El País. En el sofá Me dormí por la tarde, deprimido por el paso tan rápido del tiempo. Me pusiste una manta por encima y te marchaste. No me he movido, no he cambiado de postura por temor a deshacerme. Y has regresado.
Petit homenatge a José Luís Parra Llegeix més »
Quan el llamp incessant de la paraula s’aclama als núvols de rent i aigua, la vida esdevé paradigma de la terra, boca esquinçada en batalles de gesmils. Ací roman la farina i el blat dels somnis, en aquesta despensa de bronquis nus reclamant el somriure dels nenúfars que desconeixen la suor del teu ventre. Crineres
Cavall trencat, XXI Llegeix més »
