Petites postals

L’hora Havíem discutit, a bastament, sobre el tema, del  resultat del canvi i el que això suposava. Em deies que si l’avançaven o l’endarrerien i la lògica de la llum que s’estirava en els moments. Jo volia un moment teu; però, com dir-t’ho sense paraules? No t’entenia i apamava la meua pobra intel·ligència. Amb deler

Miracle No m’ho explique, de veres. No hi ha cap explicació. Simplement mire cap enrere en el temps i veig com el mots s’arremolinen en aquestes postals. Intentes recordar-les, la 4, la 12, la 23 i em pose les mans al cap. És com un cicle, com l’aroma de les flors del taronger que torna

Petit detall A Guillem i Ana, fills meus. Avui he restat sol de bon matí a casa. Mecànicament el cervell, tot just després de desdejunar-me, ha pujat a endreçar les cambres dels somnis i ha restat paralitzat en obrir les persianes. No, no entrava cap raig de llum solar, car el cel vestia de plata

Avaluació.   Vinga va, qui vol avaluar-me? M’ he passat durant 35 anys avaluant persones, acadèmicament és clar. Però avui voldria que m’avaluàreu. No tingueu pànic, ni por. Feu-ho, no us en priveu. Parleu amb honestedat. Completeu-me el trencaclosques, la meua realitat. No oferiré cap resistència, ni agafaré les vostres paraules com un assumpte personal.

De com la literatura transforma la nostra vida. Ple i arrebossat per la llum, me n’adone com d’ignorant sóc, quantes mancances tinc, com d’immadura ha estat i es presenta la meua empatia envers tothom. Respire amb profunditat i tanque els ulls; escolte com un mormolar dels ocells, el cant amable de l’aigua, la granota que

Les variacions de l’amor. Sabeu que estic. Sempre present. Sóc amb vosaltres en el més absolut dels silencis. Us ho heu de creure. Heu de tenir fe en mi, de la mateixa manera que, amb vosaltres, jo la tinc. Esteu sempre en els meus pensaments. Sou múscul i cor, alegria que en mi batega. És

Esborra.   Aprén a esborrar. No solidifiques paraules, no les fixes com si tingueren valors d’eternitat. Esborra la visió raquítica d’aquest viure. Desdibuixa el seu alè si separen, si fan dubtar, si trenquen l’harmonia. No et refregues amb sa olor a destrucció. Crema les andròmines mentals, els reduccionismes intolerants. No existeixen millors, ni pitjors objectes,