Esborra. Aprén a esborrar. No solidifiques paraules, no les fixes com si tingueren valors d’eternitat. Esborra la visió raquítica d’aquest viure. Desdibuixa el seu alè si separen, si fan dubtar, si trenquen l’harmonia. No et refregues amb sa olor a destrucció. Crema les andròmines mentals, els reduccionismes intolerants. No existeixen millors, ni pitjors objectes, […]
Petites postals per a Grupeco, 27 Llegeix més »
A Bea Cano La sendera sempre és la mateixa. Amunt i avall, amunt i avall, sentir els peus sobre la terra, aqueixa escalfor que tremola en la carn, pensar, també somiar, preservar la fe, no abandonar l’esperança, la vida, al capdavall. Amunt i avall, avall i amunt, silenciosa s’acosta la nit en la finca
Petites postals per a Grupeco, 26 Llegeix més »
El soroll del vent. M’assec a un ribàs. Aixeque els ulls al cel i observe una bandada d’estornells. Planen i revolen fins que s’aturen, amb les lleus potetes, al fil d’aram que transporta 220.000 volts. No diuen res. Des del meu lloc estant, admire aquesta lenta parsimònia, el fet d’assaborir el present. No existeixen passat,
Petites postals per a Grupeco, 25 Llegeix més »
A Fina A. Camina sola i perduda pel poble. Desconeix parets, carrers, aparadors i voreres. Camina sola mentres la veig des del meu cor estant, palplantada i amb els ulls absents, aqueixa cova de vés a saber quins tresors no mai perduts. I jo els sé. Anys arrere em plorava asseguda als banc del
Petites postals per a Grupeco, 24 Llegeix més »
Cotxes de carrer Mireu-los allà, tranquils, pacients a qualsevol mirada. Són els cotxes del carrer, humils, ara fregant la vorera dreta, ara l’esquerra. Amb sigil, aquest matí prou d’hora, els observe i no mai em parlen amb la veu. Travesse llurs cuirasses d’acer i, vençuts, em narren tota mena de converses i silencis. El meu
Petites postals per a Grupeco, 23 Llegeix més »
A Joan Badenes Divendres i passen els núvols. Callat, mire per la balconada aquest ensopir-se del capvespre sagnant: plouen els ametllers pètals d’hivern. Ella s’enrosca al matalàs viatger; l’acarone amb el tou dels dits: confiada, Jana dorm. Dissabte, al coixí dels somnis, l’alarma em desperta. Com dos llavis entreoberts, del finestral al vidre entelat, un
Petites postals per a Grupeco, 22 Llegeix més »
A Miguelot He convocat galàxies, la serenor del cel, el lligam dels acords per observar què parles. No res em cal si véns, com tampoc si te’n vas. Has estat generós, tan breu com transparent. Als teus ulls he pregat un mot i com un llamp de llum m’ha estat dat. No has tingut problemes,
Petites postals per a Grupeco, 21 Llegeix més »
Dóna’m tot l’orgull que et queda; dóna-me’l, sé que fa mal, car jo també el tinc i fereix. Dóna’m aqueix orgull que s’entortolliga al cor teu i fa que sagne. El guardaré en una caixeta de flors i les roses prendran el seus pigments. Seran pètals blaus d’una frescor inusitada. És en la natura on
Petites postals per a Grupeco, 20 Llegeix més »
Viure consisteix en acceptar definitivament la injustícia i el fracàs com aspectes quotidians. Sí, avui deixeu-me manifestar aquest glaciar infinit on, com pedres vessant avall, esvare. No patiu, no m’heu de convéncer del contrari, no ho intenteu. Això esdevindria un miratge, aqueixa forma usual dels petits enganys que ens injectem per esperançar-nos. Ara mateix, em
Petites postals per a Grupeco, 19 Llegeix més »
Sempre vaig molt davant vostre, estimats lectors. Quan vosaltres llegiu l’escrit , no és que l’haja oblidat, però han passat massa dies des que em saludà i el mire a aqueixa distància que ens l’allunya de les presses i el desig. Sí, m’hi identifique; però d’altres llocs m’anuncien les paraules amb els seus carrers i
Petites postals per a Grupeco, 18 Llegeix més »
