Sóc el vostre amic, aquell poltret que ha crescut pels mots, a la vora dels vostres somriures. Com puc dir t’estime, papallona? Sempre ens has dut l’aroma dels lilàs la memòria benefactora de l’aigua i, malgrat els parèntesis, la llum dels mots en abril, el treball silent de l’heura. Agafa’t de la crinera i mou […]
Cavall trencat, XIX Llegeix més »
En l’intermedi de totes les tardors, els sondejos de la premsa en diumenge: els genets poderosos perden fulles, hi ha un verí de vent que les habita. Mires la pàl.lida mort estesa sobre els dies, la insuportable marea de la vida que tix penya¬-segats en el cervell, la cavalcada en va de tots els ancestres.
Cavall trencat, XVIII Llegeix més »
En l’intermedi de totes les passions Tu i jo vorejàvem el bosc de llet i mèl Esquinçats però autèntics Com un exèrcit sencer perdut entre la boira Míster Vanaglòria buscant-nos en va En l’intermedi de totes les passions En la giragonsa de la ment més lúcida No podríem deixar de pensar en la mort Tot
Cavall trencat, XVII. Llegeix més »
Digues cavall trencat, animal íntim a qui narre la Realitat: Tenen cor els vampirs que només socialitzen pèrdues? Tenen ulls els qui empren atzucacs financers per burlar la llum? Tenen ferro en la sang o també escrúpols i desafecció?. Ells dissolen l’ordre, els sentiments d’allò just, creadors de pseudopolítiques i filosofies descarnades. Postmoderns, pregonen veus
Cavall trencat, XVI Llegeix més »
És hivern ara, i la calitja amera el cos amb el seu embolcall humit. És nit tancada, i el sol viola i força amb cada raig majestuós. Sóc cada vegada més jove i el meu cos s’aprima i es lenifica. Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix. La llet retorna
Cavall trencat, XIV Llegeix més »
Quan tanque els ulls i pense qualsevol cosa per a tu, aleshores, petits o grans, els desitjos és realitzen malgrat que no ho sàpigues. I comprenc la màgia de l’univers, que la meua fe és feta de paraules i llurs colors els tinc al rebost d’un bes… És aleshores que se m’omplen aquestes mans de
Petita declaració Llegeix més »
Beveu el líquid pur i transparent, que se us escórrega l’arena de les mans les misèries polsoses, les tristes declamacions. Beveu aquestes il•lusions de cel•lofana: sostenen la petitesa de l’univers, els canvis fútils i adients, també l’afany pels nous colors, que una altra història és factible. Invisibles, dissoleu tota mena de grillons, la pena. El
Cavall trencat, XIII Llegeix més »
Escriure poemes a pler, navegar el llac de la memòria, combatre la solitud universal, trencar a trossos l’espill que espera, disparar contra el facebook i les xarxes, ordenar el neguit dels histriònics, prendre consciència del temps, caminar a contracorrent del telediari, llegir a Fuster quan no s’estila, fer l’estúpida declaració de la renda, identificar botxins
Cavall trencat, XII Llegeix més »
Fa temps que el grafit no dibuixa piruetes perquè treballe en una taula invisible, plena d’esbossos d’aire, memòria i vida. Batalla el cor per tan sols pensar com t’hauré de dir aquest nou perfil d’amor. Sembla que vas a la teua, aliena al diccionari del viure; però no existeix res més fals que aquesta afirmació,
Dels lleus abismes Llegeix més »
