Lletres al dia

  • Mariscal: “Continuo dibuixant perquè no he anat mai al psiquiatre”

    Javier Mariscal (València, 1950) no acaba de processar que el Festival Animac de Lleida li hagi concedit el Premi Trajectòria, que recollirà aquest diumenge a la cerimònia de cloenda. “Si jo no soc animador –s’excusa–. Jo no soc res!”. I, tanmateix, ha fet de tot: còmics, tèxtils, escultures, quadres i dissenyar de tot, des de locals fins a mascotes olímpiques... Però no sempre l’han rebut amb els braços oberts. “Miquel Barceló em deia que no pintés, que els meus […]

  • El viatge a la Rússia soviètica que va enlluernar Josep Pla

    "El 1925, quan vaig anar a Rússia, sabia d'aquell país aproximadament el que en sap tothom: pràcticament res", assegurava, amb la seva murrieria habitual, Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Ho escrivia al text que encapçala l'edició ampliada i revisada d'un dels seus primers llibres, Rússia. Notícies de la U.R.S.S. (Edicions Diana, 1925), a El Nord, el cinquè volum de l'obra completa de Destino. A El Nord, que va precedit per dos llibres de viatges fonamentals per entendre […]

  • Sergi Pàmies: "La novel·la és monògama i el conte polígam"

    L'escriptor Sergi Pàmies (París, 1960) ha publicat Tres novel·les analògiques (Quaderns Crema), un nou volum que aplega les obres La primera pedra, L'instint i Sentimental, i que també conté un pròleg inèdit. En aquest pròleg, l'autor explica la seva predilecció pels contes, els quals ha pogut encabir de forma més natural a la seva vida, amb diferents títols publicats al llarg dels anys. "La novel·la és monògama i el conte polígam", ha assegurat en una trobada amb diferents […]

  • Abogados Cristianos denuncien una mestra per fer llegir a nens d'11 anys un llibre de Santi Balmes

    La fundació Abogados Cristianos, en representació d'uns pares, ha presentat una denúncia davant la Inspecció Educativa de la Comunitat de Madrid contra una professora de llengua castellana d'un col·legi de Leganés per "obligar nens d'11 anys a llegir un llibre de contingut sexual".

  • El llibre testimonial de Teresa Ibars que ens fa més savis

    De cada autor o autora que ens agrada, sempre ens estimem un llibre per sobre de tots els altres. El meu llibre preferit d’Imma Monsó és Un home de paraula, on relata la mort del seu company de vida amb una excel·lència que ja voldrien molts altres llibres. I què té a veure Monsó amb Teresa Ibars (Aitona, 1962), a banda de ser contemporànies i totes dues lleidatanes? Doncs que justament Ibars acaba de publicar un llibre que parla de la mort del seu company, el Xavier, així com […]

  • La mort del colom

    Barbara PymLa mort del colomTraducció de Dolors UdinaLes Hores, Barcelona, 2024 Advertia Virginia Woolf —amb saturació indissimulada— que la narrativa anglesa faria bé de tancar una bona temporada la sala de visites i guardar en...
    L'article La mort del colom s'ha publicat en Trapezi.

  • "Amb els fills he fet el que creia normal que havia de fer qualsevol pare"

    Roc Casagran (Sabadell, 1980) fa més de mitja vida que publica llibres. Va debutar com a poeta amb Els carrers de les fàbriques (Viena, 2002), gràcies al premi Martí Dot de Sant Feliu, i 22 anys després –durant els quals ha publicat una quinzena de títols més– ha rebut el premi Sant Jordi gràcies a Somiàvem una illa, que aquesta setmana publiquen Univers i Òmnium. La novel·la és el relat en primera persona d'una documentalista, la Carla, que s'adreça a la seva parella, […]

  • "Va ser molt dur ser una colònia de Dinamarca"

    Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961) és, des de fa anys, un dels referents de la novel·la negra nòrdica contemporània: traduït a més de quaranta idiomes, ha venut més de vint milions d'exemplars dels seus llibres i és pare de l'inspector Erlendur Sveinsson. L'escriptor islandès ha passat per Barcelona per participar al BCNegra i presentar el seu últim llibre, El rey y el relojero (RBA), on abandona el seu cèlebre detectiu per traslladar-se fins al segle XVIII. Indridason imagina […]

  • Ferran Torrent: Com una partida de cartes sentimental i geopolítica

    Ferran Torrent (Sedaví, 1951), si hagués nascut als Estats Units de Truman o Eisenhower i no al País Valencià esclafat per la bota castellanista i reaccionària del franquisme, hauria pogut tenir, igual que tants escriptors nord-americans de la seva generació, una doble o una triple carrera literària, compaginant l’escriptura de novel·les amb la de guions per a cinema i televisió, més alguns encàrrecs d’envergadura dins el camp del periodisme. El fet de formar part d’un sistema […]

  • Josep Piera: "Viure gairebé un any ingressat en un hospital, molt malalt, em va fer més humà"

    Encara que Josep Piera (Beniopa, 1947) es consideri sobretot poeta, ha deixat un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s'acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot acaba de reeditar en una versió corregida i ampliada. "L'epíleg que ha escrit ara en Josep ens ha fet plorar d'emoció", reconeix Josep Maria Codina, que juntament amb […]

  • La Central obrirà una nova llibreria a Barcelona abans de l'estiu

    L'estiu passat, Antonio Ramírez buscava un local a Madrid per obrir-hi una nova llibreria La Central –que se sumaria a la de Callao i a la del Museu Reina Sofia–, però sense pretendre-ho el va acabar trobant a Barcelona. "Vaig mirar aquest local de Consell de Cent 314 per pura curiositat i em va encantar", reconeix. Ramírez va visitar-lo al juliol, en plena canícula, i es va trobar amb la predisposició del propietari a llogar-l'hi. "No volia que s'hi acabés instal·lant un altre […]

  • Un decebedor 'road trip' pel Berguedà

    Patrícia Martínez del Hoyo Guri va estudiar humanitats. Guionista i creativa multifacètica, actualment és la cap d'EVA, el canal per a la generació Z de 3Cat. La novel·la Ens hem perdut és el seu debut literari. Un debut que, malauradament, ensenya massa les fissures de moltes opera prima: el desenvolupament migrat dels personatges, una trama poc estructurada, un ritme irregular, l’exposició excessiva d’informació i de temàtica massa heterogènia, la manca de revisió i edició […]

  • "Els Estanyol m'han fet famós i ric": Ildefonso Falcones reprèn la saga de 'L'església del mar'

    "Vuoi essere fortunato?", pregona un venedor ambulant a les portes de l’església de Santa Chiara, al cor de Nàpols. A les mans hi té un grapat de clauers d’on pengen uns raïms de xilis que en realitat són petites banyes; se suposa que serveixen d’amulet. Passem de llarg seguint l’escriptor Ildefonso Falcones (Barcelona, 1959), que s’acosta a la portalada del temple, avui flanquejada per persones sense sostre. Fa sis segles, el 1448, Santa Chiara ja era aquesta mola gòtica de […]

  • "Soc culpable de tot el que se m'acusi, però ser innocent seria pitjor"

    Encara que estigui a punt de fer 80 anys, John Banville no té cap intenció d'abaixar el ritme creatiu. Continua publicant una novel·la per any i té una atapeïda agenda de presentacions arreu del món. Irònic, loquaç i sempre disposat a autohumiliar-se –"De debò que se m'entén? A vegades penso que només dic ximpleries", ha arribat a afirmar aquest divendres a la tarda–, l'escriptor irlandès ha estat un dels plats forts de la BCNegra 2025 gràcies a la presentació d'Els ofegats […]

  • Una sèrie d'assassinats a la Barcelona seduïda per Sherlock Holmes

    Glòria Sabaté (Barcelona, 1985) es coneix el Palau Güell com el palmell de la mà. Hi ha passat tantes estones per documentar-se per a la nova novel·la que l’equip que hi treballa ja la saluda amb un somriure mentre ella explica que a l'antic despatx d'Eusebi Güell hi ha imaginat un assassinat. Sabaté és professora de literatura medieval a la Universitat de Barcelona i autora de novel·les com La filla de Lilith (Ediciones B, 2016) i El vel de la deessa (Columna, premi Nèstor Luján […]

  • "Quants matrimonis viuen tota la vida arrossegant fantasmes?"

    Des que va publicar Olive Kitteridge el 2008 –amb la qual va guanyar el Pulitzer i, més tard, el premi Llibreter–, la nord-americana Elizabeth Strout (Portland, Maine, 1956) ha persistit en l'exploració del mateix univers de ficció, poblat per personatges estabornits per la culpa i carregats de contratemps familiars, però també convençuts que en el dia de demà hi ha d'haver d'una mica d'esperança. A Explica-m'ho tot, publicada en català, com les set novel·les anteriors, a Edicions […]

  • Els que no hem nascut en l'era digital ens hem de considerar afortunats

    Gabriel Ferrater deia que el més elevat d’una literatura era la poesia, però que una literatura no descansa en els seus cims. Sempre he opinat que la base de tota literatura és l'assaig i la capacitat de pensar-nos a nosaltres mateixos, que és a partir de la qual es fa la literatura. Un dels assaigs que recentment més l'ha encertat a l’hora de fer un retrat d’allò que som avui és Sin relato, de l’escriptora i psicoanalista Lola López Mondéjar (1958). Deixeu-vos de tècniques de […]

  • Abandonar el teu home perquè et fa por i tornar-hi pel mateix motiu

    En un llibre titulat Ninety-nine novels. The best in English since 1939 (1984), Anthony Burgess va definir aquesta novel·la, publicada per primer cop el 1958, com “la síntesi entre el que és tradicional i el que és revolucionari”. L’estructura de La campana és de tall tradicional: ben endreçada, avança en un sentit cronològic recte –tot passa durant uns quants dies–, sense posar cap obstacle al lector. Fins pot recordar l’esquema argumental d’una novel·la victoriana, per […]

  • “Netflix té més influència en el nostre comportament que la Bíblia”

    Albert Monteys (Barcelona, 1971) acaba de tornar del Festival d'Angulema, al qual no l'ha convidat el ministeri de Cultura per celebrar que Espanya era el país convidat, sinó l'editorial francesa que ha publicat l'edició en francès d'El xou d'Albert Monteys. A casa nostra, tanmateix, la seva obra més recent és Univers 2, que ocupa la segona posició en la llista de l'ARA dels millors còmics del 2024. El nou volum després de l'aclamada Univers (premi a la millor obra nacional del Comic […]

  • Un boig agita un gerani mort: Max Porter i l’adolescència en crisi

    “La mitjanit agita la memòria / tal com un boig agita un gerani mort”. Si substituíssim la paraula “mitjanit” per “matinada”, aquests dos versos preciosos i terribles de T. S. Eliot servirien a la perfecció per resumir què és Shy, de Max Porter (Regne Unit, 1981), una narració –una torrentada retòrica– híbrida, inconnexa i deliberadament desordenada, però expressivament ben dirigida i compacta, sobre un noi adolescent en plena crisi mental, emocional i existencial.

0
    0
    La teua cistella
    El carret és buitTornar a la botiga