Lletres al dia

El primer capítol, en realitat una sola escena, de Gent en el temps, la novel·la que Massimo Bontempelli (Como, 1878–Roma, 1960) va publicar el 1937, és impressionant. Una dona ja gran, una matriarca “totpoderosa”, “prepotent” i presumiblement tirànica a qui tothom anomena la Gran Vella —el nom fa la dona, en aquest cas—, és al llit a punt de morir. Ella ho sap i no tan sols no la preocupa el desenllaç imminent sinó que l’espera. Més conforme que resignada, sap que […]

Les novel·les Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli; La conformista, d’Alba Dedeu, i Mammalia, d’Elisenda Solsona, són les tres finalistes per guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Es tracta de la vuitena edició del guardó més ben dotat econòmicament per a una obra ja publicada, amb 25.000 euros de premi (20.000 euros per al premiat i 5.000 per a promoció). El jurat està format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra. El […]

El 2024 ha donat aportacions literàries tan destacades com les d'Un cor furtiu, de Xavier Pla –biografia de Josep Pla–, i traduccions com les que han fet Arnau Barios d'Ànimes mortes, de Nikolai V. Gógol, i Xavier Pàmies de Middlemarch, de George Eliot. Aquest any també han despuntat novel·les com Confeti, de Jordi Puntí; La conformista, d'Alba Dedeu, i Baumgartner, de Paul Auster, a més d'assajos com Fam als ulls, ciment a la boca, de Neus Penalba –anàlisi de la novel·la més […]

El déu de les falgueres, tríptic de nouvelles de Daniel Galera (São Paulo, 1979), proposa un viatge des del passat recent a un futur postapocalíptic en el qual les expectatives i la pèrdua es barregen en un món de ràpida transformació.

Des que va debutar amb el poemari Bèstia, Irene Solà (Malla, 1990) no ha deixat de guanyar premis per cadascun dels seus llibres. Si el seu debut va rebre el veterà i prestigiós Amadeu Oller el 2012, amb la primera novel·la, Els dics, va merèixer el Documenta el 2017, i dos anys més tard, Canto jo i la muntanya balla rebia l'Anagrama Llibres, primera d'una llarguíssima llista de distincions, entre les quals hi ha el Premi de Literatura de la Unió Europea.

Del total de llibres produïts anualment a l'estat espanyol, un 53% es pensen i fabriquen des de Catalunya. El sector editorial dona feina directament i indirectament a un total de 35.000 persones. "Som un sector molt dinàmic, que ha crescut en els últims cinc anys al voltant d'un 35%", ha explicat Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre, coincidint amb la celebració de la Nit de l'Edició, en què s'ha reconegut, entre d'altres, la feina de llibreries com Sendak o la de traductores […]

Una possible definició de Joan Benesiu (Alacant, 1971), almenys del Joan Benesiu que ha escrit Terminus, seria dir-ne que és un autor valencià que fa literatura centreeuropea. Una altra possible definició seria dir-ne que és un escriptor que es mimetitza amb aquells escriptors que més admira i que alhora és capaç d’escriure amb una personalitat pròpia i d’incorporar la seva veu i la seva mirada al tronc de la tradició literària que probablement més l’ha alimentat, la que té […]

La lluerna modernista que presideix el Palau de la Música Catalana esclata en mil bocins durant l'estrena mundial de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona. Una pluja de vidres minúsculs de colors rega la platea i, darrere seu, a plom, cau un home penjat amb una soga al coll. Així acaba el primer capítol de No dormiràs, quarta novel·la d'Oriol Canals (Barcelona, 1978), que en només dotze setmanes ha esgotat quatre edicions. Publicat per Rosa dels Vents, el thriller ha aparegut entre els […]

Lluc Silvestre (Barcelona, 1973) i Ed Carosia (Buenos Aires, 1971) es van presentar el 2020 a la primera edició del Premi ARA de Còmic. Cinc edicions després hi han tornat, i aquesta vegada han guanyat el concurs que organitza l'ARA. Indis de Barcelona, amb guió de Silvestre i dibuixos de Carosia, reflexiona sobre els prejudicis que els catalans projectem sobre els migrants llatinoamericans i, mentre un pare i el seu fill passegen per la Rambla, revisa en clau crítica el passat colonial […]

Una conversa entre un pare i un fill sobre racisme i estereotips vertebra Indis de Barcelona, la historieta dibuixada per Ed Carosia i amb guió de Lluc Silvestre que ha guanyat aquest divendres la cinquena edició del Premi ARA de Còmic. Al llarg de 15 pàgines, el còmic analitza amb humor i autocrítica la mirada carregada de prejudicis que suporten els migrants llatinoamericans a Catalunya, i ho contraposa amb el passat colonial dels catalans que van fer fortuna a Amèrica i es van […]

"No he lamentat gens el que s'ha acabat, sempre hi vaig estar en contra, però no sé què faran els que el reemplacen", va dir ahir, dimecres, el poeta sirià Adonis a París, on va rebre el Premi Internacional Joan Margarit de poesia. "Canviar un règim per un altre és superficial", va afegir, tal com informa l'agència Efe.

Tot i que no calia que La Ludwig Band cantessin a la Manela “no vull currar per vostè, / però la pela és la pela / i alguna cosa hem de fer”, aquesta és sens dubte una de les millors evidències de com s’està transformant la nostra relació amb la feina. Aquesta era del posttreball barreja la precarietat reflectida a Nomadland, el desgast de les velles formes homenatjades per Ken Loach i el canvi postpandèmic de prioritats amb l’anomenada “gran dimissió” de treballadors que […]

Rafa Lahuerta (València, 1971) es va convertir en un fenomen literari amb la novel·la Noruega, (Drassana, 2020), un cant a la ciutat de València prèvia al turisme de masses. Fins i tot Pedro Sánchez en va recomanar la lectura. Ara, Lahuerta, personatge esquiu que està còmode en l’anonimat i no té ni smartphone, hi torna amb un llibre on, ara sí, el veritable protagonista és ell mateix: La promesa dels divendres (Drassana, 2024)

Amb la impressionant Notícia de la poesia catalana que acaba de publicar Empúries, Enric Casasses es posa en la successió de poetes catalans que han reflexionat i escrit sobre la nostra tradició literària. Maragall, Riba i Foix tenen continuïtat amb Palau i Fabre, Ferrater i, ara, Casasses.

Flannery O'Connor, Un home bo costa de trobar. Traducció de Marta Pera Cucurell. L'Altra Editorial, Barcelona, 2024
L'article Un home bo costa de trobar s'ha publicat en Trapezi.

La Nit de Santa Llúcia, una de les vetllades literàries anuals més importants per a la literatura catalana, ha rejovenit dràsticament el planter de guanyadors. El premi Sant Jordi ha estat per a Somiàvem una illa, de Roc Casagran –que té 44 anys–, el Carles Riba de poesia, per a Tan bonica i tirana, de Blanca Llum Vidal –que en té 38–, i el Rodoreda de contes per a Toni Güell, cap d'Opinió de l'ARA, que enguany ha bufat 45 espelmes i debutarà amb Elefants. La mitjana d'edat […]

"Ara els veus com surten de les classes, / espumejants els ulls, / entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones, / i t'atures a mirar-te'ls, meravelladament confós, / tot pensant què és el que t'atreu, encara, / d'aquesta ostentació, boja i procaç, de joventut". Així comença un dels poemes de L'edat d'or (Quaderns Crema, 1983), llibre de poemes que va consolidar la veu reflexiva, serena i enamoradissa de Francesc Parcerisas. En aquells moments, l'autor, traductor i […]

Guanyadora del premi Hugo 2013 a la millor novel·la curta, L'ànima de l'emperador, de Brandon Sanderson, és la primera novel·la de l'autor nord-americà –un dels grans referents contemporanis del gènere fantàstic– que es pot llegir en català. Sanderson situa l’acció a l’Imperi de la Rosa, una nació en el món fragmentat de Sel. Aquest és el mateix món en què ja es desenvolupava una novel·la anterior de fantasia èpica, Elantris (2005; reeditada recentment a Ediciones B), […]

A Camille Vannier (París, 1984) li agrada més Fiona Apple que els Sex Pistols, però quan vol no hi ha dibuixant més punk a Catalunya. Imbécil (Astiberri, 2024) recopila algunes de les anècdotes més bèsties que li han passat i les explica recreant-se en l’aspecte més lamentable; des de les seves vacances a la casa on suposadament s’havia allotjat Brad Pitt a les seves experiències com a extra en anuncis de cases d’apostes. Desvergonyida i brillant, Vannier despulla les seves […]

L’estructura és, amb diferència, el que més crida l’atenció de la novel·la breu Somnis de trens, escrita pel narrador, poeta i dramaturg nord-americà Denis Johnson (1949–2017). És tan imprevisible en la seva ordenació cronològica, tan aparentment arbitrària, que desconcerta i alhora atrapa. Quan dic que l’estructura és arbitrària vull dir que, tal com està fet el muntatge global de la història, certes escenes o informacions que apareixen al principi podrien aparèixer més […]