Lletres al dia

El dia de Nadal, el rector d'un petit poble surt al carrer totalment despullat i amb sant Prepuci aferrat en una mà. Aquest és l'inici de Les feres, primera novel·la d'Uriol Gilibets (Solsona, 1991), un altre encert en la descoberta de noves veus de La Segona Perifèria, que en dos anys i mig de feina també ha donat a conèixer Leticia Asenjo, Josep Girós i Anna Pazos. Gilibets ha escrit el llibre en paral·lel als guions televisius per a El Foraster i programes del Super 3 com El […]

"Caldria saber d'una vegada si el català aspira a ser una llengua viva, usual, normal, una llengua de tots, o bé si al contrari aspira a ser la llengua sagrada d'una minoria d'iniciats", escrivia el 20 de març del 1959 l'editor i escriptor Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) al lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997). "Si és això darrer, cregueu-me, no val la pena –afegia Sales–. Deixem [el català] d'una vegada per totes a mans dels pedants, que disfrutin ells […]

El 13 de juliol del 1984, ara fa justament 40 anys, moria un dels millors autors de la història del còmic català, un clàssic indiscutible i reverenciat de la nostra historieta humorística. Tenia 60 anys i feia només uns mesos que, després de dues dècades allunyat del tauler de dibuix i dedicat professionalment a la construcció, Josep Coll i Coll havia tornat a publicar regularment historietes, ni més ni menys que a Cairo, la revista més moderna de l’època. Ho va fer empès pel […]

Exhalació, de Tim Winton (Perth, 1960), "segurament l’escriptor viu –segons el text de la solapa d’aquesta edició de L’Altra– més important d’Austràlia", té tots els elements de les clàssiques novel·les de formació: un protagonista tímid i reprimit, fill únic i "solitari per naturalesa", que descobreix per primer cop l’excitació i els desenganys del món adult; una amistat nova que allibera i fa mal; l’exemple modèlic, però també ple d’ombres, d’un mentor […]

La nova seu de l'Editorial Acantilado transmet la sofisticació del seu catàleg, en què conviuen el bo i millor de la literatura europea –de Montaigne a Stefan Zweig, Adam Zagajewski i Natalia Ginzburg– amb noves veus com les de Charlotte Van den Broeck, Afonso Reis Cabral i Helen Oyeyemi. Dirigida des de fa una dècada per Sandra Ollo (Pamplona, 1977), Acantilado acaba de ser reconeguda amb el Premio Nacional a la millor tasca editorial per "l'excel·lència" del seu projecte, que va […]

Deia Marcel Proust que els llibres bonics estaven escrits en una mena de llengua estrangera. Això ve a tomb perquè la primera impressió que es té quan es llegeix l’escriptora sud-africana trasplantada al Regne Unit Deborah Levy (1959) és que escriu en una llengua particular, que de tan poc pretensiosa resulta màgica. Ho demostren els seus atípics tres volums autobiogràfics Coses que no vull saber, El cost de viure i Propietats reals, reunits en un sol volum a Angle Editorial el 2021. […]

Amb traducció de l’anglès i notes de Joan Antoni Cerrato, l’editorial Quid Pro Quo publica un recull de l’agudesa dels pensaments extrets de les obres, de la finor dels articles i de la contundència dels assaigs escrits per una bèstia intensa de la literatura irlandesa, el poeta i dramaturg Oscar Wilde (Dublín, 1854 - París, 1900), mestre de la teoria estètica de l’art per l’art. 

"Escriure és com fer una salsa i anar-la destil·lant, o reduint, per buscar el gust més ric i intens. I la resta ho descartes", explica el periodista i escriptor Patrick Radden Keefe. Té clar que vol enganxar el lector, que per fer-ho necessita tenir una bona història i els personatges adequats però, sobretot, explicar-la de la millor manera. Escriu pensant en un novaiorquès que agafa el New Yorker, el setmanari en què publica, mentre viatja en metro: "La meva feina és atrapar-lo amb […]

Sota el bigoti rinxolat i la mirada serena de sir Thomas Bodley (1545-1613) s'hi amagava un esperit revolucionari. El diplomàtic anglès va fer una proposta extraordinària a la Universitat d'Oxford el 1598: pagaria la restauració de la biblioteca, que s'havia anat dispersant i malmetent al llarg de tot aquell segle –a causa de la Reforma protestant– i la convertiria "en un lloc meravellós, amb seients, prestatgeries, escriptoris i tot el que fos necessari per estimular la benevolència […]

Joan Salvat-Papasseit continua "escopint a la closca pelada dels cretins" cent anys després de morir, amb només 30 anys, a conseqüència de la tuberculosi. A pocs metres del carrer Argenteria, on va passar els últims dies l'autor de Poema de la rosa als llavis, al Palau Requesens de Barcelona –i seu de la futura Casa de les Lletres–, l'escriptor barceloní ha rebut un homenatge que ha avançat des de l'eufòria i la correcció institucional fins a l'esperit juganer d'Enric Casasses i […]

El sector editorial català continua en una bona ratxa, tant per les vendes a l'alça com per l'augment de la diversitat de l'oferta. "Si mantenim el creixement del 6% d'aquest Sant Jordi fins a Nadal, en els últims cinc anys el sector haurà crescut un 20%", ha explicat aquest dijous Emili Rosales, director editorial de Grup 62, acompanyat per Laia Aguilar –una de les apostes de setembre, gràcies a la novel·la Tots aquells mars–, i Josep Ramoneda, president del grup. "Hi ha motius per […]

Quan llegeixes una novel·la que ha servit de matèria primera per filmar una pel·lícula extraordinària i mítica, inevitablement vas establint comparacions entre el text literari i la seva adaptació cinematogràfica: què hi ha en un que no sigui en l’altre, en què concorden, en què divergeixen, quin funciona millor, quines escenes s’han suprimit i quines s’han afegit, etc.

Adonar-se que no hi havia res escrit sobre la infertilitat –o que hi havia molt poca cosa– és el que va moure la Maria Climent i la Míriam Aguilar a visibilitzar les seves històries d'infertilitat. Climent, escriptora i traductora, acaba de publicar Mai és una paraula molt lletja (Ara Llibres), en què relata la seva llarga travessia fins a arribar a la maternitat després de set anys i múltiples tractaments de reproducció assistida que van culminar amb el naixement de la seva filla. […]

En Camilo Cruz creix a Queím, un suburbi de Rio de Janeiro, als anys setanta. Tot i que està envoltat “de gent pobra”, carn de favela, és fill d’una família de classe mitjana, amb prou comoditats. El pare és metge, fa moltes guàrdies. La mare s’està a casa, i passa un munt d’hores tancada en una habitació plena d’ous que col·lecciona, ous per fer bonic. El noi té una germana més petita. El matrimoni gairebé no es parla, i està a punt de separar-se. “El teixit de les […]

En els contes de George Saunders no s'hi entra: s’hi irromp. L’efecte s’assembla força a la primera vegada que entràvem a Twitter, quan semblava que érem en una sala plena de gent on tothom cridava molt. La cacofonia que provoquen les veus múltiples, de personatges o de narradors (o les dues coses alhora), és un dels recursos que més li agrada utilitzar a l’escriptor nord-americà per començar les històries in medias res, sense facilitar cap mena de presentació de res ni de […]

Un atac de cor fulminant ha acabat amb la vida de l'escriptor albanès més internacional i reconegut, Ismaïl Kadaré (Gjirokastra, 1936 - Tirana, 2024). L'autor, traduït a gairebé 50 llengües, havia estat quinze vegades candidat al premi Nobel de literatura i havia rebut guardons com el Man Booker el 2005, el Princesa d'Astúries el 2009 i el Neustadt International Prize for Literature el 2020. El jurat d'aquest últim guardó va descriure Kadaré com "el gran successor de Franz Kafka, […]

El més important que el periodisme narratiu –o la narrativa de no-ficció, diguem-ho com vulguem– del segle XX i del que portem de segle XXI ha agafat de la novel·la no són ni les descripcions enriquides, ni l’estil que no es conforma amb ser purament declaratiu i funcional, ni la concepció i el tractament dels personatges –en aquest cas, de les persones de carn i ossos involucrades en uns esdeveniments reals– com éssers amb múltiples capes psicològiques, ideològiques, […]

Els premis Llibreter han arribat a la 25a edició ampliant els guardons a fins a sis categories –afegint-hi per primera vegada l'assaig i pensament– i demostrant, una vegada més, el bon olfacte del gremi per reconèixer obres de qualitat que potser no han tingut el recorregut entre els lectors que mereixien.

L’any 1964, Edicions 62 va publicar Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster. El material original provenia, en molts casos, d’articles de premsa que l’autor recopilava, per tal de dotar-los d’un sentit unitari. En aquell moment Fuster ja era un articulista conegut i polèmic, que sabia acaronar les turgències de l’actualitat amb un punt de vista de vegades sorprenent. Diccionari per a ociosos, precisament, es caracteritza per amalgamar, aprofitant el mecanisme tumultuós però […]

Si la paraula interseccionalitat –tan necessària– ha vingut per quedar-se, és gràcies a pensadores com la nord-americana bell hooks (1952-2021), que va escollir escriure el seu nom de ploma en minúscula per domesticar el seu ego, encara que la paraula domesticació no escau gens a aquesta dona negra i rebel que va fer de la llibertat la seva bandera.