Darrers apunts dels blogs pontaires

Un videopoema de l’obra «La claror al jardí», de Louis MacNeice. L'entrada La claror al jardí ha aparegut primer a Salms.

L'entrada Filagarsa ha aparegut primer a Salms.

Títol: MoonfleetAutor: John Meade FalknerViena edicionsBarcelona, 2024280 pàgines  L’anècdota és coneguda: R. L. Stevenson va afirmar que “Moonfleet és la novel·la que sempre hauria volgut escriure, però l’únic que vaig poder fer és L’illa del tresor”. En realitat, totes dues són obres mestres del relat d’aventures, i com a tals han fet somiar milions de joves des que s’han publicat. Havent llegit els dos títols, puc […]

Aproximadament 648.000 minuts han hagut de passar per arribar a l'inici de l'acabament de tanta mort i destrucció a Palestina i Gaza. Ja veurem, faig epojé i ho pose en dubte, car com les denes d'un rosari a dia d'avui van caient 20, 50, 70 morts la resta de dies setmanals. Segons premsa alternativa i metges americans que han treballat a Gaza, a dia 2 d'octubre de 2024, calculaven en 118.908 morts, un 5,4% de la població total de Gaza. A […]

Fa uns dies encetàvem el tema de per què cal que les famílies trien valencià com a llengua vehicular a l'escola, i incidíem en el fet que les persones que parlem valencià hem de defensar allò nostre, per a evitar que se'ns menystinga per parlar la llengua pròpia d'ací. Ara bé, algú podria argumentar que per a aprendre valencià ja hi ha l'assignatura de valencià, i que com que vivim en un territori bilingüe, no és cap problema, […]

enllaç directe | aquest apunt Les seues novel·les —The British Museum Is Falling Down, la trilogia del campus i tantes altres— em van alegrar moltes estones quan més ho necessitava. Ara vindrà el moment de rellegir-les. Descanse en pau David Lodge.

Com ja comença a ser tradició, acabo 2024 fent balanç d'un dels aspectes més importants del que ha estat l'any: la lectura. Aquests són els llibres que he llegit. Si he fet algun escrit o comentari sobre el llibre, el podreu llegir clicant a l'enllaç. Enguany he augmentat una mica la mitjana: l'anyada ha segut bona, tenint en compte que compto com a llibres independents les quatre novel·les d'El quartet d'Alexandria, ja que com a tals van […]

 Encetem l’any amb il·lusions renovades i preocupacions heretades del temps passat. Segons les darreres xifres oficials, vam tancar l’any amb 51.852 habitants, dels quals el 12,5% aproximadament són estrangers, és a dir, uns pocs més de 4.000 immigrants que s’han de sumar als que arriben a Vila-real procedents d’altres territoris de l’Estat. Majoritàriament es tracta de romanesos (2.950 segons les darreres dades de la web […]

Sempre em fascina la capacitat de la novel·la realista del segle XIX per a retratar el seu temps. "Retratar" no només en el sentit de "descriure", sinó també de deixar-lo "retratat", com es diu col·loquialment: de criticar-lo, de posar al descobert les vergonyes de l'època en què van ser escrites. N'he trobat un altre excel·lent exemple en Guy de Maupassant, del qual he llegit sense solució de continuïtat Boule de suif (Bola de greix, […]

Lentament entra el sol que la cara em frega. A la carnisseria hi ha quasi un regiment de gent i amb tranquil·litat esperem el torn. Carrega el personal el saquet amb tot tipus de viandes quan les busques, indiferents, fan tic, tac, tic, tac.Tothom té pressa, però cal inspirar i expirar conscientment: lliçons de mindfulnes per sobreviure, ara tant de moda.Ahir a les 16:00 i diumenge, el nen de la pedra foguera amb un ronyó a les mans. Foren […]

Aquest estiu va actuar a les festes de Benicarló un monologuista valencià que va fer, com ja se sabia perquè ho posava al programa, l'espectacle en valencià. A les xarxes socials, una senyora de procedència forana es va queixar. Adduïa que com que l'espectacle era en valencià "no entendía nada", això li pareixia una falta de respecte i "me tuve que marchar". Molta gent li va respondre que si no entenia el valencià, el més lògic era […]

Un bes, preàmbul de no-res, i la mirada. Inesgotable, precís, com el cel i la llum que regala. Carn que engendra meravelles, mossegant les dents qualse- vol apunt de tristesa. No deixes que aquesta, tot ho negue. Insinua, ofrena amb remor de veus aquesta eternitat, mantín-la. Caçadora de blanques llunes seran els cossos calidoscopi de bellesa. I així, buidats, habitar-nos com fantasmes sense llar. Un bes, l'aixopluc que ens dignifica. […]

Fa vent, un fort vent gelat que fa cruixir les pedres. I tremolen els arbres, les branques dels quals, abillades o nues, obren records de la carn teua que mira. Jo observe qui observa, i això és aprenentatge i disciplina d'un camí per menar-me a la demolició d'aquest jo. Rumie com alguns presenten llibres, altres cerquen estratègies per foragitar invisibilitats, circumloquis i excuses per manifestar-se, qualssevol son vàli- des. Cada dia […]

Estimats amics i companys us deixe en versió digitalitzada i lliure el primer llibre que em publicaren fa 30 anys. Disposeu dels meus tretze llibres gratuïtament en aquest blog, per si és del vostre interés llegir-los. Amb els dos darrers recupere aqueixes edicions de paper impossibles d'accedir o retrobar-los. Mala distribució, tiratges curtíssims i oblits intitucionals d'èpoques on la literatura, i en major grau la poesia, no feien el […]

 La DANA o depressió aïllada a nivells alts de l’atmosfera va atacar criminalment els pobles de l’Horta de València, però també alguns de l’interior com ara Utiel. El nombre de morts, desapareguts i béns materials destruïts, tant les infraestructures públiques com les llars privades, ens indiquen la magnitud de la força de la natura als temps del canvi climàtic, però també la fragilitat del territori i, sobre tot, la […]

 Totes les comparacions són odioses però, tranquils, comparar no és l’objectiu. Els meus amics castellonencs estan ben pagats, com és normal, de ser la capital provincial des del 1833 amb tot el que això va comportar en finançament, infraestructures i gestió política i territorial: el primer institut, el primer hospital, el primer etcètera sempre arribava a la capital. Tenien mala fama urbanística, fins temps ben recents, però […]

 Com tots els vila-realencs ben informats, ja sabran vostés que, a mitjans del proppassat juliol, PSOE i Compromís van signar el Pacte de la Llum de Tol.El lloc triat per escenificar l’entesa, després d’uns anys de cert distanciament entre els dos partits, va ser precisament l’antiga fàbrica d’energia elèctrica on Vila-real va iniciar la seua particular Revolució Industrial (1897) des de la finca del senyor Tol (malnom de Pasqual […]

 No sé quants vila-realencs en total hi haurà, com un servidor, que no coneixem cap avantpassat dels dos segles anteriors que no siguen naturals de Vila-real. Això pot ser un orgull o és només una casualitat? No ho sé, però com a ciutadans som uns més, amb els mateixos drets i amb els mateixos deures. Recordeu la pel·lícula 8 cognoms bascos? Personalment em va semblar la típica espanyolà, en sentit pejoratiu, encara que algunes […]

Des del proppassat 24 de maig, la ciutat de Vila-real compta amb una nova atracció, en forma d’experiència sensorial, per a tots els públics. Si el remodelat Estadi de La Ceràmica ja era el punt més visitat de la ciutat, no només quan hi ha competicions futbolístiques oficials, a més de comptar amb una sèrie de restaurants per a tots els paladars, la inauguració del Museu&Tour amb un espai de 446 m2, ofereix tant als aficionats […]