Diversos

Darrera línia en femení Assegut a l’ombra que uns tarongers regalen a la séquia eixuta,  pense en la deu refrescant que raja i no s’atura. Tens el temps, treball i ocupacions diverses que ens separen. Però això són aparences. Aquests mots són fils que apunten el teu nom, el suspenen com aqueixa olor de flor

Cremant llenya Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida. Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc. Altres

                                                                              A Bea Cano   La sendera sempre és la mateixa. Amunt i avall, amunt i avall, sentir els peus sobre la terra, aqueixa escalfor que tremola en la carn, pensar, també somiar, preservar la fe,  no abandonar l’esperança, la vida, al capdavall. Amunt i avall, avall i amunt, silenciosa s’acosta la nit en la finca

Dóna’m tot l’orgull que et queda; dóna-me’l, sé que fa mal, car jo també el tinc i fereix. Dóna’m aqueix orgull que s’entortolliga al cor teu i fa que sagne. El guardaré en una caixeta de flors i les roses prendran el seus pigments. Seran pètals blaus d’una frescor inusitada. És en la natura on

                                                                    A la dona dels núvols. Arrenglerats, els tarongerets creixen de llum i carn sense cap permís de ningú. Mentre Jana i jo passegem entre els fraus, cada dia supera els problemes que els humans plantegen. Fas pena si, amb aquesta edat, encara et duus assumptes tèrbols al llit! Com hauràs de patir, fins a quina