El Periódico Mediterráneo, 5 de juny de 2012 (p. 59) Un any més, Manel, continuem la conversa ininterrompuda, com sempre t’ha agradat, al voltant d’una taula, una munió de llibres acabats d’editar i una colla d’amics àvids d’opinió i rauxa tertuliana. He escoltat el que comentaves i cal dir que tens tota la raó del […]
Poesia compromesa vigent. Manel Garcia Grau, sis anys després. Llegeix més »
Fa temps que el grafit no dibuixa piruetes perquè treballe en una taula invisible, plena d’esbossos d’aire, memòria i vida. Batalla el cor per tan sols pensar com t’hauré de dir aquest nou perfil d’amor. Sembla que vas a la teua, aliena al diccionari del viure; però no existeix res més fals que aquesta afirmació,
Dels lleus abismes Llegeix més »
En el llac de la memòria. Enfonsar-se, sotsobrar-hi són habituds que ens restauren Necessitem ofegar-nos per a salvar-nos L’aigua és el nostre element més sagrat El pa és pa, el vi és vi I només l’aigua és vida, suprema i superba vida. En el llac de la memòria es pot bussejar a pler Però cal
Cavall trencat, XI Llegeix més »
Avui tenim la possibilitat de compartir uns moments amb el poeta Josep González Clofent i amablement ens ha convidat a visitar el lloc on -amb el seu germà- encara té cura d’aquella tradició familiar d’estima per la terra i els animals que l’han acompanyat en la seua infantesa. Des de Perpinyà on viu, un parell
Josep González Clofent, a la llum dels mots Llegeix més »
S’ha parlat molt de la funció de la lectura des de les primeres edats. Quan jo vaig pels centres educatius i els alumnes lector@s, sobretot els de Primària, em pregunten si jo de xicotet ja llegia, sempre els conteste que, malauradament, a l’escola que jo anava, si es podia dir escola, habilitada en la primera planta d’una casa del poble, només hi havia els vells pupitres dels alumnes i la taula del professor, amb la paleta de pegar al damunt.
Sense la lectura no som ningú, o quasi Llegeix més »
Escriure poemes no canvia el món, però trau la brutícia de l’intel•lecte. Escriure poemes no ens dissol el jo, però t’asserena la melangia. Escriure poemes és mirar-te a l’espill i veure, encara, la voluntat de tendresa. Escriure poemes és com l’horitzó lliure on reprenen els cavalls la galopada. Un poema ens escriu el món enrabiat,
Cavall trencat, X Llegeix més »
Ecos que vénen des del centre com cavalls. Sylvia Plath Hi ha la terra neta de cavalls, un poema de Lorca a trenc de juny, el ventall de colorins que agitava un pressentiment fosc. Hi ha una espasa besant la nit, la tarongina perfumant les formes, un llac en el centre del desig,
Cavall trencat, IX Llegeix més »
Cavall malparit, cavall desbocat: No necessite del teu galop febril Per a considerar-me viu. He viscut als erms, he viscut als boscos Tinc el somriure còmplice de les truites Que van riu amunt, que van cos endins I tota intervenció humanitària està fora de lloc. Hi ha cavalls roïns com hi ha bancs roïns
Cavall trencat, VIII Llegeix més »
