Aparició del primer volum de l’«Obra valenciana completa» de Maximià Alloza
Aparició del primer volum de l’«Obra valenciana completa» de Maximià Alloza Llegeix més »
Biblioteca
Cavall trencat, XXV
Passen els dies i tu -cavall trencat- no veus cap altre horitzó que una perenne desesperança. Alguns homes han prostituït la paraula i el treball, han baratat els ulls per fútils coloraines, el cor carnassa hipòcrita, budells que escridassen famolencs de noms, tot és qüestió de nombres, asèptics, buits. Observes el futur, amb tensa musculatura,
Cavall trencat, XXV Llegeix més »
No em malinterpretes
A la dona dels núvols… Digues, què existeix al teu cap? M’agradaria dibuixar -pura imitació- la nuesa d’aquestes roselles, el somniar dels llavis teus ara imaginat… No em malinterpretes. Què passa pel teu cap quan sóc l’amo d’un cos adormit i no em calen permisos per apropar-me? Puc deure’t l’amor futur? I el present, finirà?
No em malinterpretes Llegeix més »
La radio sense tu
(Als afectats per l’ERO de Ràdio 9) De quan la vida no et besa a la boca i vénen les usures a morar-te la casa i a bregar-te el cos de quan no treus la ràbia a bocanades de desig sinó de por i ja no crides amb el llavis oberts el nostre evangeli. De
La radio sense tu Llegeix més »
Cavall trencat, XXIV
Ara et diré d’on véns, maleïda cançó desposseïda. Véns d’una cursa estranya i ets anatema, véns de la ferocitat obscura que fecunda les nits, de la sang que amera les pedres, del riu sense lluna que udola. Véns de la catástrofe i del cim, de la voracitat que mossega els mots en silenci, de la
Cavall trencat, XXIV Llegeix més »
Cavall trencat, XXIII
Ara us diré d’on vinc. Vinc de les cendres d’Auschwitz de l’herba que va segar Atil·la del ventrell esbudellat del corder el dia del sacrifici al temple d’Apol·lo de l’enveja del Sàpiens envers el Neandertal. Sóc innombrable perquè incloc l’infinit dins cada límit. Ara us diré d’on vinc. Vinc de les turbulències celestes a mil
Cavall trencat, XXIII Llegeix més »
Petit capvespre d’amor
Els noticiaris creuen mostrar-nos la veritat, la xarxa manifesta l’orgull i l’absolut. Com un cadàver la política! Jo volia dir-te el tou fulgor del dia quan no ets, els capvespres de vellut, intangibles… aquesta solitud sense les flors, el tacte dels ulls buits que no et senten, que no vull perdre’m als darrers batecs. I
Petit capvespre d’amor Llegeix més »
