Escoltant peroracions estèrils de polítics que creuen poder salvar la humanitat, ahir vaig recordar-te. I per tu, se m’obriren horitzons de núvols, actituds per demostrar-te i anar molt més enllà d’aquest amor tan íntim, particular. Oh bella dona dels núvols, motiu i esperó per projectar-me! Regira’m la sang, perquè no perdré l’esperança. Mentre una ànima […]
Petites postals per a Grupeco, 4 Llegeix més »
Gràcies. Sí, avui volem donar-vos les gràcies per ser-hi al costat nostre, quasi invisibles… Però heu de saber que veiem aqueixa llum iridiscent i irradiada perquè tenim ulls de papallona i captem el temps invertit, el saber fer callat, la vostra bondat que, intermitent, parpelleja. La vostra presència és dintre nostre quan repasseu notes, factures
Petites postals per a Grupeco, 3 Llegeix més »
És a l’obertura de la caverna on recorde aquell vent, sí. El recorde, suau. Recorde la llum desemperesint-se sobre la terra humida. La fermesa de les roques i tu, esponerosa. El sotabosc degotejant i humit, com les celles teues en mirar-me. I aquell silenci en què nasqué la pau. Ara, quan tothom parla de guerres
Petites postals per a Grupeco, 2 Llegeix més »
La casa dorm. Un silenci es passeja per tots els seus racons i no té cap pressa. Davant l’espill veig un fràgil paisatge, la lluita per endolcir cada segon del temps d’aquesta vida que raja per tot arreu, la bellesa que va de les coses humils i domèstiques als ulls que saben mirar i en
Petites postals per a Grupeco, 1 Llegeix més »
Per Jaume Garcia Llorens Publicat a: Levante de Castelló (19-IX- 2014) Corrien els anys 80. Xarxa Teatre començava el seu enlairament com a companyia de referència nacional i internacional amb una sèrie d’espectacles, entre ells, El dolçainer de Tales. Hui en dia, tothom associa aquest títol a la factoria vila-realenca però pocs recorden que el text el va
Vicent Pau Serra. Una èpica del cor. Llegeix més »
EVASIÓ Brollador de xerrameques agrors d’aire enrarit. A les negres finestres de les pissarres les fileres dels nombres: 3, 5, 6, 8… Definicions abstruses als recons de les orelles; entre dents, paraules sàvies nèciament gramofòniques. Però als ulls, un llenç de blau; però al nas, brins de romer; però als dits, delerosos de dibuixos, les
Quatre poemes de Carles Salvador en el Dia de la Poesia Catalana a Internet Llegeix més »
