Bon dia amics. Diumenge i tot i que de vegades els núvols ens amaguen l’horitzó, avui m’he aixecat amb música house: Reflex de Von Mondo. Jana i jo hem vestit els núvols; i malgrat que el gris predomina, és el ritme qui fa moure el cor i les cames s’enlairen. No hi ha escapatòria. Foragiteu […]
Petites postals per a Grupeco, 15 Llegeix més »
A la dona dels núvols. Arrenglerats, els tarongerets creixen de llum i carn sense cap permís de ningú. Mentre Jana i jo passegem entre els fraus, cada dia supera els problemes que els humans plantegen. Fas pena si, amb aquesta edat, encara et duus assumptes tèrbols al llit! Com hauràs de patir, fins a quina
Petites postals per a Grupeco, 14 Llegeix més »
La gent no llig, tan sols mira i en fer-ho no toca l’espina dorsal dels vents on habite. Tot s’esdevé molt ràpid, sura el desconeixement, la incertesa, que, als plecs del poema, a tu m’aclame. No vull repetir-ho més; jo camine tot just, per paisatges de sords i cecs, i, al capdavall, quan la fatiga
Petites postals per a Grupeco, 13 Llegeix més »
Reconstitució de l’amor A la dona dels núvols Camine sota la pluja i no em mulle. Mire el sol de forma indefinida i no m’encegue. Passege sobre el mar i no m’enfonse. Perd la vista i és quan veig més clar. Robe temps a tothom per regalar-te’l. Reste hores i més hores solitàries i és
Petites postals per a Grupeco, 12 Llegeix més »
Monument A Encarna Marín. Agafe un diccionari i l’òbric a l’atzar; s’esllavissen fulls, l’un rere l’altre, fins que pressione una mica amb profunditat i la mà troba la paraula exacta que em duu al nom que et dignifica: “Monument”. Baralle la sintaxi de l’amor amb la semàntica de la mirada, i vés per on, te’m
Petites postals per a Grupeco, 11 Llegeix més »
Construir la vida enmig de la melangia Ridiculitzar, menysprear l’altre, rebutjar-lo o insultar-lo en privat o públicament, en una conversa quan tots ho fan… Com de difícil és no caure en aquest parany, en aquest estat que ens fa estúpids a tots i ens transforma en salvatges i irracionals! L’ésser humà desconeix que camina perdut,
Petites postals per a Grupeco, 10 Llegeix més »
Loteria No jugue mai a la loteria. Així és, tinc por que em toque tan sols una sola vegada i perda el costum que tinc ara de viure, d’experimentar aquest amor. Tinc paraules per nodrir la meua carn i fer-la créixer. Tinc menjar per nodrir la meua ment i madurar. Des que vaig nàixer puge
Petites postals per a Grupeco, 9 Llegeix més »
Festa Hem celebrat festa ahir, sí. Han vingut familiars i amics. Algunes persones han faltat; penses en aquell germà, el company que és a la Patagònia, etc… Però aleshores fas memòria i te n’adones que cada dia és una festa, que cal celebrar-la diàriament, amb els teus, amb qui et trobes pel carrer o amb
Petites postals per a Grupeco, 8 Llegeix més »
Rutines trencades Estimada persona. I sí, dic estimada, perquè tot i que no hem compartit tota una vida i totes les penes i somriures, has de creure’t que t’estime, que t’ho dic de debò, amb el cor. Aquesta força, la de l’amor, és un sentiment que tot i desconeixent el perquè duu a emocions meravelloses.
Petites postals per a Grupeco, 7 Llegeix més »
Un somni que no mai s’acaba. Camine pels carrers i tot són aparadors amb l’oferta total. Veig el deambular d‘ànimes anònimes arrossegant tristeses i solituds. Les seues cadenes fan soroll de secretes inquietuds; de tant en tant, alguna persona mig somriu, quasi com atorgant-te un bocí, un petit retall de l’amagada felicitat. On són les
Petites postals per a Grupeco, 6 Llegeix més »
