Per Josep Daniel Climent Publicat a: La Veu del País Valencià (8-VII- 2016) Carles Salvador i Gimeno va nàixer a València el 20 de gener de 1893 i va morir en la mateixa ciutat el 1955. Mestre d’escola des dels 18 anys, és autor d’una important obra assagística i periodística, així com d’una significativa obra narrativa i teatral, tot […]
Carles Salvador i l’escola valenciana Llegeix més »
Cotxes de carrer Mireu-los allà, tranquils, pacients a qualsevol mirada. Són els cotxes del carrer, humils, ara fregant la vorera dreta, ara l’esquerra. Amb sigil, aquest matí prou d’hora, els observe i no mai em parlen amb la veu. Travesse llurs cuirasses d’acer i, vençuts, em narren tota mena de converses i silencis. El meu
Petites postals per a Grupeco, 23 Llegeix més »
A Joan Badenes Divendres i passen els núvols. Callat, mire per la balconada aquest ensopir-se del capvespre sagnant: plouen els ametllers pètals d’hivern. Ella s’enrosca al matalàs viatger; l’acarone amb el tou dels dits: confiada, Jana dorm. Dissabte, al coixí dels somnis, l’alarma em desperta. Com dos llavis entreoberts, del finestral al vidre entelat, un
Petites postals per a Grupeco, 22 Llegeix més »
A Miguelot He convocat galàxies, la serenor del cel, el lligam dels acords per observar què parles. No res em cal si véns, com tampoc si te’n vas. Has estat generós, tan breu com transparent. Als teus ulls he pregat un mot i com un llamp de llum m’ha estat dat. No has tingut problemes,
Petites postals per a Grupeco, 21 Llegeix més »
Dóna’m tot l’orgull que et queda; dóna-me’l, sé que fa mal, car jo també el tinc i fereix. Dóna’m aqueix orgull que s’entortolliga al cor teu i fa que sagne. El guardaré en una caixeta de flors i les roses prendran el seus pigments. Seran pètals blaus d’una frescor inusitada. És en la natura on
Petites postals per a Grupeco, 20 Llegeix més »
Viure consisteix en acceptar definitivament la injustícia i el fracàs com aspectes quotidians. Sí, avui deixeu-me manifestar aquest glaciar infinit on, com pedres vessant avall, esvare. No patiu, no m’heu de convéncer del contrari, no ho intenteu. Això esdevindria un miratge, aqueixa forma usual dels petits enganys que ens injectem per esperançar-nos. Ara mateix, em
Petites postals per a Grupeco, 19 Llegeix més »
Sempre vaig molt davant vostre, estimats lectors. Quan vosaltres llegiu l’escrit , no és que l’haja oblidat, però han passat massa dies des que em saludà i el mire a aqueixa distància que ens l’allunya de les presses i el desig. Sí, m’hi identifique; però d’altres llocs m’anuncien les paraules amb els seus carrers i
Petites postals per a Grupeco, 18 Llegeix més »
Comiat A Jordi Roselló i José Pascual; a la memòria del seu pare. La nit ha estat com de costum. Sembla com si no hi haguera res i tan sols regnara el silenci i un buit absolut on cap tota la soledat del món. Jo dorm i em desperte alhora. Voldria acotxar els teus somnis
Petites postals per a Grupeco, 17 Llegeix més »
Se’n va la llum, sí, i una pedra rere l’altra del camí poden fer que entropesses i caigues –gàbia de foscor- en desesperança. I invisible dius tu: – Sempre fas cercles al voltant del mateix. Fa temps que te n’anares i aquesta saba de felicitat és tan sols un cruel record, l’apunt d’un àlbum, ara
Petites postals per a Grupeco, 16 Llegeix més »
