Apunts sobre literatura i de creació literària
Gràcies. Sí, avui volem donar-vos les gràcies per ser-hi al costat nostre, quasi invisibles… Però heu de saber que veiem aqueixa llum iridiscent i irradiada perquè tenim ulls de papallona i captem el temps invertit, el saber fer callat, la vostra bondat que, intermitent, parpelleja. La vostra presència és dintre nostre quan repasseu notes, factures […]
Petites postals per a Grupeco, 3 Llegeix més »
És a l’obertura de la caverna on recorde aquell vent, sí. El recorde, suau. Recorde la llum desemperesint-se sobre la terra humida. La fermesa de les roques i tu, esponerosa. El sotabosc degotejant i humit, com les celles teues en mirar-me. I aquell silenci en què nasqué la pau. Ara, quan tothom parla de guerres
Petites postals per a Grupeco, 2 Llegeix més »
La casa dorm. Un silenci es passeja per tots els seus racons i no té cap pressa. Davant l’espill veig un fràgil paisatge, la lluita per endolcir cada segon del temps d’aquesta vida que raja per tot arreu, la bellesa que va de les coses humils i domèstiques als ulls que saben mirar i en
Petites postals per a Grupeco, 1 Llegeix més »
EVASIÓ Brollador de xerrameques agrors d’aire enrarit. A les negres finestres de les pissarres les fileres dels nombres: 3, 5, 6, 8… Definicions abstruses als recons de les orelles; entre dents, paraules sàvies nèciament gramofòniques. Però als ulls, un llenç de blau; però al nas, brins de romer; però als dits, delerosos de dibuixos, les
Quatre poemes de Carles Salvador en el Dia de la Poesia Catalana a Internet Llegeix més »
Torna, en primícia mundial, l’escriptor més secret de la nostra literatura, aquest estrany eremita líric que s’estima més conviure amb els seus animals a la muntanya que fer vida social. Com ell mateix diu, “les persones ja m’ho han ensenyat tot, ara estic mirant d’aprendre alguna cosa del prodigiós idioma del meu ase”. FES CLIC
«Cavall trencat», el nou poemari de Josep González Clofent Llegeix més »
Sense paraules. Hem exhaurit les paraules per descriure aquesta atrocitat, el despit infame en què han caigut certs animals grisos, humans de ferralla rovellada i ànimes de granit. Han cremat la dignitat, la llum l’han soterrada, mentre ploren innocents en platges desertes, il•lusions corglaçades i llànties buides d’oli quan l’aurora és pura i fosca nit.
Cavall trencat XXVIII Llegeix més »
A Joan Baptista Campos Hi ha illes com un miratge blau, certes fogueres a Manikarnika, el viatge llarg de la llum i l’ombra dels cossos anònims de la misèria. Hi ha el pelegrí poeta que albira fars de silenci blanc i vaixells tendres en la latitud nua de l’oratge navegant les Ítaques d’un vailet. Hi
Diàleg entre dos poetes. Llegeix més »
En l’aurora corren llebres ufanes, velocitats de llum que mengen herba. En els flashos de les notícies buides les crineres han ocupat el parquet dels despatxos i vidres de plastilina oculten la pluja a l’hora que floreixen silencis en els parcs artificials. No tenim escrúpols massa mal vists; som classe sense casta que galopa amb
Cavall trencat, XXVII Llegeix més »
Amollen els llebrers al capvespre travessen lleugers els nostres cors tenen potes daurades i flairen les brases del sol. Cal seure molt a prop del congost i veure passar la canilla àmplia de gallardets polsosos com un rés absurd. Tots els gossos són bons creients llisquen àgilment cap al seu destí honren el seu amo
Cavall trencat, XXVI Llegeix més »
Passen els dies i tu -cavall trencat- no veus cap altre horitzó que una perenne desesperança. Alguns homes han prostituït la paraula i el treball, han baratat els ulls per fútils coloraines, el cor carnassa hipòcrita, budells que escridassen famolencs de noms, tot és qüestió de nombres, asèptics, buits. Observes el futur, amb tensa musculatura,
Cavall trencat, XXV Llegeix més »
