Apunts sobre literatura i de creació literària
La gent no llig, tan sols mira i en fer-ho no toca l’espina dorsal dels vents on habite. Tot s’esdevé molt ràpid, sura el desconeixement, la incertesa, que, als plecs del poema, a tu m’aclame. No vull repetir-ho més; jo camine tot just, per paisatges de sords i cecs, i, al capdavall, quan la fatiga […]
Petites postals per a Grupeco, 13 Llegeix més »
Reconstitució de l’amor A la dona dels núvols Camine sota la pluja i no em mulle. Mire el sol de forma indefinida i no m’encegue. Passege sobre el mar i no m’enfonse. Perd la vista i és quan veig més clar. Robe temps a tothom per regalar-te’l. Reste hores i més hores solitàries i és
Petites postals per a Grupeco, 12 Llegeix més »
Monument A Encarna Marín. Agafe un diccionari i l’òbric a l’atzar; s’esllavissen fulls, l’un rere l’altre, fins que pressione una mica amb profunditat i la mà troba la paraula exacta que em duu al nom que et dignifica: “Monument”. Baralle la sintaxi de l’amor amb la semàntica de la mirada, i vés per on, te’m
Petites postals per a Grupeco, 11 Llegeix més »
Construir la vida enmig de la melangia Ridiculitzar, menysprear l’altre, rebutjar-lo o insultar-lo en privat o públicament, en una conversa quan tots ho fan… Com de difícil és no caure en aquest parany, en aquest estat que ens fa estúpids a tots i ens transforma en salvatges i irracionals! L’ésser humà desconeix que camina perdut,
Petites postals per a Grupeco, 10 Llegeix més »
Loteria No jugue mai a la loteria. Així és, tinc por que em toque tan sols una sola vegada i perda el costum que tinc ara de viure, d’experimentar aquest amor. Tinc paraules per nodrir la meua carn i fer-la créixer. Tinc menjar per nodrir la meua ment i madurar. Des que vaig nàixer puge
Petites postals per a Grupeco, 9 Llegeix més »
Festa Hem celebrat festa ahir, sí. Han vingut familiars i amics. Algunes persones han faltat; penses en aquell germà, el company que és a la Patagònia, etc… Però aleshores fas memòria i te n’adones que cada dia és una festa, que cal celebrar-la diàriament, amb els teus, amb qui et trobes pel carrer o amb
Petites postals per a Grupeco, 8 Llegeix més »
Rutines trencades Estimada persona. I sí, dic estimada, perquè tot i que no hem compartit tota una vida i totes les penes i somriures, has de creure’t que t’estime, que t’ho dic de debò, amb el cor. Aquesta força, la de l’amor, és un sentiment que tot i desconeixent el perquè duu a emocions meravelloses.
Petites postals per a Grupeco, 7 Llegeix més »
Un somni que no mai s’acaba. Camine pels carrers i tot són aparadors amb l’oferta total. Veig el deambular d‘ànimes anònimes arrossegant tristeses i solituds. Les seues cadenes fan soroll de secretes inquietuds; de tant en tant, alguna persona mig somriu, quasi com atorgant-te un bocí, un petit retall de l’amagada felicitat. On són les
Petites postals per a Grupeco, 6 Llegeix més »
Somnis No dorm. Sí, una gran veritat, perquè em passe les hores somiant. Somie de dia, somie al capvespre i somie de nit, sempre despert. El temps és per mi una simple excusa per plantar llavors de paraules i veure créixer els somnis. Una pedra, una flor, un gest o potser el somriure pausat del
Petites postals per a Grupeco, 5 Llegeix més »
Escoltant peroracions estèrils de polítics que creuen poder salvar la humanitat, ahir vaig recordar-te. I per tu, se m’obriren horitzons de núvols, actituds per demostrar-te i anar molt més enllà d’aquest amor tan íntim, particular. Oh bella dona dels núvols, motiu i esperó per projectar-me! Regira’m la sang, perquè no perdré l’esperança. Mentre una ànima
Petites postals per a Grupeco, 4 Llegeix més »
