L’egosurfing és una pràctica tan comuna al web que possibilita una fotografia dels escriptors del XXI , fills de la Viquipèdia i d’altres mons no matèrics sostinguts pel fil d’un núvol (Cloud). Vapors, bafs, equilibris fatus davant l’espill per tal d’aconseguir  l’aparent consol del jo:  traduït a 13 llengües, 27 publicacions d’obra personal, 12 d’escriptura

-Prolegòmens- Des de fa un temps arrere les empreses de paper semblen preocupar-se pel tema de l’anomenada literatura digital. No cal negar que devem la nostra formació i la visió del món a les editorials que han democratitzat la cultura i per elles ha estat possible el desenvolupament de la consciència en un àmbit més

Capitans d’abril calvalquen el desert de la utopia ferida. Foscament renilla la llum d’un cavall fosforescent i els genets del silenci mesuren la mar bastida de somnis i foc. La vaga desconvoca els llanterners de la lluna, i la nit és occidental. Tulipans de cendra entren en crisi, l’esperança és un drap florit i domèstic,

Tot el que tinc de tu es redueix a un somni, al silenci absolut. És per això que convoque els mots -fils invisibles de la carn vital- per desfer la volatilitat tan gran de la tristesa. La realitat que ara ens venen tan sols és farsa, un constructe vil que volen fer-nos creure i, a més a

El nou Titànic Enzensberger ens ho va advertir: “L’iceberg no té futur”. I després: “Perquè l’instant En què la paraula feliç Es pronuncia No és mai l’instant de la felicitat”. I tot això vol dir que el Titànic Fa cent anys que s’ha enfonsat Però ens resistim a assabentar-nos-en. Sentim la música pujant Des del

EL vers no té el monopoli sobre l’escriptura poètica. No cal dubtar-ho malgrat l’aparent solitud en què treballa el poeta. Acostumat als cims on tant el sol com les tempestes li foraden l’interiors dels ulls, ell ha d’escriure per convocar la bellesa. Perquè un poema és un artefacte improvisadament pensat, jazz d’una veu suggerent que