Escriure poemes no canvia el món, però trau la brutícia de l’intel•lecte. Escriure poemes no ens dissol el jo, però t’asserena la melangia. Escriure poemes és mirar-te a l’espill i veure, encara, la voluntat de tendresa. Escriure poemes és com l’horitzó lliure on reprenen els cavalls la galopada. Un poema ens escriu el món enrabiat, […]
Cavall trencat, X Llegeix més »
Ecos que vénen des del centre com cavalls. Sylvia Plath Hi ha la terra neta de cavalls, un poema de Lorca a trenc de juny, el ventall de colorins que agitava un pressentiment fosc. Hi ha una espasa besant la nit, la tarongina perfumant les formes, un llac en el centre del desig,
Cavall trencat, IX Llegeix més »
Cavall malparit, cavall desbocat: No necessite del teu galop febril Per a considerar-me viu. He viscut als erms, he viscut als boscos Tinc el somriure còmplice de les truites Que van riu amunt, que van cos endins I tota intervenció humanitària està fora de lloc. Hi ha cavalls roïns com hi ha bancs roïns
Cavall trencat, VIII Llegeix més »
Som animals, intel·ligents, però animals. Amb sentiments, però també animals i no podem ni hem de negar-ho. Som animals intel·ligents que ens apropem a l’escriptura amb multiplicitat d’intencions, d’esperançes, de projeccions. És una sort o benedicció adonar-se que som efímers, caducs, com petits cristalls de calcantita dissolts per l’aigua. Com en certes espècies, els escriptors
Apunts per a l’esbós d’una literatura íntima. Llegeix més »
Vine-te’n amb mi. Caminem pels paratges que sempre ens han estat eterns. Parlem lliures, manifestem la força del nostre viure. La vertadera Realitat és el resultat de l’edificació de la teua Vida. Resisteix tota mena de meteors. I indiferent a modes, poètiques d’emergència i èxit modula la petitesa íntima del teu jo. Al capdavall, tan
L’escriptura és un exercici contra natura. S’exerceix en la més íntima solitud tot i que el món pot esclatar a la teua vora. Inicies l’aventura i confies, optimista, amb la mirada dels altres. I els creus quasi passant-te els fulls virtuals dels teus escrits-, però lentament una boira s’escampa i et trobes orfe de contactes
L’íntima solitud del creador Llegeix més »
El quiet sommiar, el cèlebre ex-libris de Miquel Peris i Segarra, tornà a fer-se present el vespre de divendres passat al Teatre Principal de Castelló, ple a vessar durant el complet i acurat homenatge que el cantautor Artur Álvarez, amb la col·laboració d’un divers col·lectiu d’artistes castellonencs, van retre a un dels millors poetes
El passat dimecres, 2 de maig, a la plaça de Santa Clara, en la carpa gran –un pèl desangelada al començament– de la XXVIII Fira del Llibre de Castelló, El Pont Cooperativa de Lletres invocà els esperits de Joan Fuster, J. V. Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris, en la veu dels
Segona edició de «Literatura en veu alta», a la Fira del Llibre de Castelló Llegeix més »
