De com la literatura transforma la nostra vida. Ple i arrebossat per la llum, me n’adone com d’ignorant sóc, quantes mancances tinc, com d’immadura ha estat i es presenta la meua empatia envers tothom. Respire amb profunditat i tanque els ulls; escolte com un mormolar dels ocells, el cant amable de l’aigua, la granota que […]
Petites postals per a Grupeco, 29 Llegeix més »
Les variacions de l’amor. Sabeu que estic. Sempre present. Sóc amb vosaltres en el més absolut dels silencis. Us ho heu de creure. Heu de tenir fe en mi, de la mateixa manera que, amb vosaltres, jo la tinc. Esteu sempre en els meus pensaments. Sou múscul i cor, alegria que en mi batega. És
Petites postals per a Grupeco, 28 Llegeix més »
Esborra. Aprén a esborrar. No solidifiques paraules, no les fixes com si tingueren valors d’eternitat. Esborra la visió raquítica d’aquest viure. Desdibuixa el seu alè si separen, si fan dubtar, si trenquen l’harmonia. No et refregues amb sa olor a destrucció. Crema les andròmines mentals, els reduccionismes intolerants. No existeixen millors, ni pitjors objectes,
Petites postals per a Grupeco, 27 Llegeix més »
A Bea Cano La sendera sempre és la mateixa. Amunt i avall, amunt i avall, sentir els peus sobre la terra, aqueixa escalfor que tremola en la carn, pensar, també somiar, preservar la fe, no abandonar l’esperança, la vida, al capdavall. Amunt i avall, avall i amunt, silenciosa s’acosta la nit en la finca
Petites postals per a Grupeco, 26 Llegeix més »
El soroll del vent. M’assec a un ribàs. Aixeque els ulls al cel i observe una bandada d’estornells. Planen i revolen fins que s’aturen, amb les lleus potetes, al fil d’aram que transporta 220.000 volts. No diuen res. Des del meu lloc estant, admire aquesta lenta parsimònia, el fet d’assaborir el present. No existeixen passat,
Petites postals per a Grupeco, 25 Llegeix més »
A Fina A. Camina sola i perduda pel poble. Desconeix parets, carrers, aparadors i voreres. Camina sola mentres la veig des del meu cor estant, palplantada i amb els ulls absents, aqueixa cova de vés a saber quins tresors no mai perduts. I jo els sé. Anys arrere em plorava asseguda als banc del
Petites postals per a Grupeco, 24 Llegeix més »
Obtè el guardó Betúlia de poesia «Carme Guasch» pel llibre «També el vertigen» El poeta i membre d’El Pont Vicent Almela Artíguez ha obtingut el premi Betúlia Memorial Carme Guasch de poesia per l’obra «També el vertigen». Aquest premi consisteix en l’edició de l’obra, a càrrec de Viena Edicions, i un premi en metàl·lic de
Vicent Almela Artíguez guanya el premi de poesia Ciutat de Badalona Llegeix més »
L’herba de l’escenari Ovidi plena de feslloquers presenciant l’actuació estelar de Fermín Muguruza & News Orleans Basque Orkestra. Un trànsit tímid d’assedegats que emplenen el got de cervesa i, a fora, quatre despistats que arriben a deshora al festival han retardat unes deu hores la dutxa matinera. Anteriorment, el públic ha vibrat amb dos plats
Feslloch, música en valencià Llegeix més »
Per Josep Daniel Climent Publicat a: La Veu del País Valencià (8-VII- 2016) Carles Salvador i Gimeno va nàixer a València el 20 de gener de 1893 i va morir en la mateixa ciutat el 1955. Mestre d’escola des dels 18 anys, és autor d’una important obra assagística i periodística, així com d’una significativa obra narrativa i teatral, tot
Carles Salvador i l’escola valenciana Llegeix més »
Cotxes de carrer Mireu-los allà, tranquils, pacients a qualsevol mirada. Són els cotxes del carrer, humils, ara fregant la vorera dreta, ara l’esquerra. Amb sigil, aquest matí prou d’hora, els observe i no mai em parlen amb la veu. Travesse llurs cuirasses d’acer i, vençuts, em narren tota mena de converses i silencis. El meu
Petites postals per a Grupeco, 23 Llegeix més »
