La casa dorm. Un silenci es passeja per tots els seus racons i no té cap pressa. Davant l’espill veig un fràgil paisatge, la lluita per endolcir cada segon del temps d’aquesta vida que raja per tot arreu, la bellesa que va de les coses humils i domèstiques als ulls que saben mirar i en […]
Petites postals per a Grupeco, 1 Llegeix més »
A Joan Baptista Campos Hi ha illes com un miratge blau, certes fogueres a Manikarnika, el viatge llarg de la llum i l’ombra dels cossos anònims de la misèria. Hi ha el pelegrí poeta que albira fars de silenci blanc i vaixells tendres en la latitud nua de l’oratge navegant les Ítaques d’un vailet. Hi
Diàleg entre dos poetes. Llegeix més »
A la dona dels núvols… Digues, què existeix al teu cap? M’agradaria dibuixar -pura imitació- la nuesa d’aquestes roselles, el somniar dels llavis teus ara imaginat… No em malinterpretes. Què passa pel teu cap quan sóc l’amo d’un cos adormit i no em calen permisos per apropar-me? Puc deure’t l’amor futur? I el present, finirà?
No em malinterpretes Llegeix més »
Molt bona vesprada a totes les persones que es troben avui en la Llibreria Ausiàs March per tal d’escoltar la presentació de l’obra Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians de l’editorial catalana Tria de lletres. Quan es fa una presentació de llibres de poesia generalment es parla de la vàlua del contingut de
Presentació de Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians. Llegeix més »
Els noticiaris creuen mostrar-nos la veritat, la xarxa manifesta l’orgull i l’absolut. Com un cadàver la política! Jo volia dir-te el tou fulgor del dia quan no ets, els capvespres de vellut, intangibles… aquesta solitud sense les flors, el tacte dels ulls buits que no et senten, que no vull perdre’m als darrers batecs. I
Petit capvespre d’amor Llegeix més »
Quin color és aquest tan verd que el sol del capvespre pinta sobre el ponent dels tarongers? Pense en la caterva mediocre d’éssers umbilicals. Passen la vida i miren els altres per sobre dels muscles. Com d’estúpids són! Sempre amb la broma fàcil el verb gangrenat, les buidors, la intenció d’encomanar fàstic, una opaca esperança.
Apreciats amics: Us agraïsc l’interés que teniu -una vegada més- perquè forme part de la vostra associació. Ja veig que feu una pila d’activitats per la llengua que compartim i defeneu els interessos dels escriptors associats (els econòmics i, també supose, d’altres relacionats amb drets d’autor i tot allò que resa el quadríptic), la qual
A Maite y Jose Luís, con cariño. Sobre el llit i amb les cames creuades el pensament no mai descansa. A fora plou una polifonia en la pomera que ofrena flors. Sóc una abella a recer del temps i, quieta, espere el brunzir de les ales al sol. Aquesta és la sort del poeta,
Paraules d’intimitat Llegeix més »
Als meus somnis el viatge no mai s’acaba. Com el pal tremolós de la bandera de Suances, no hi ha cap treva. Les ones d’una mar amb ressaca no produeixen tant d’ oix com aquests nous dissenys de pobresa dels homes grisos. Dormen els meus amors sobre una gespa aliena a la tempesta que s’acosta.
