Petit detall A Guillem i Ana, fills meus. Avui he restat sol de bon matí a casa. Mecànicament el cervell, tot just després de desdejunar-me, ha pujat a endreçar les cambres dels somnis i ha restat paralitzat en obrir les persianes. No, no entrava cap raig de llum solar, car el cel vestia de plata […]
Petites postals per a Grupeco, 31 Llegeix més »
Avaluació. Vinga va, qui vol avaluar-me? M’ he passat durant 35 anys avaluant persones, acadèmicament és clar. Però avui voldria que m’avaluàreu. No tingueu pànic, ni por. Feu-ho, no us en priveu. Parleu amb honestedat. Completeu-me el trencaclosques, la meua realitat. No oferiré cap resistència, ni agafaré les vostres paraules com un assumpte personal.
Petites postals per a Grupeco, 30 Llegeix més »
De com la literatura transforma la nostra vida. Ple i arrebossat per la llum, me n’adone com d’ignorant sóc, quantes mancances tinc, com d’immadura ha estat i es presenta la meua empatia envers tothom. Respire amb profunditat i tanque els ulls; escolte com un mormolar dels ocells, el cant amable de l’aigua, la granota que
Petites postals per a Grupeco, 29 Llegeix més »
Les variacions de l’amor. Sabeu que estic. Sempre present. Sóc amb vosaltres en el més absolut dels silencis. Us ho heu de creure. Heu de tenir fe en mi, de la mateixa manera que, amb vosaltres, jo la tinc. Esteu sempre en els meus pensaments. Sou múscul i cor, alegria que en mi batega. És
Petites postals per a Grupeco, 28 Llegeix més »
Esborra. Aprén a esborrar. No solidifiques paraules, no les fixes com si tingueren valors d’eternitat. Esborra la visió raquítica d’aquest viure. Desdibuixa el seu alè si separen, si fan dubtar, si trenquen l’harmonia. No et refregues amb sa olor a destrucció. Crema les andròmines mentals, els reduccionismes intolerants. No existeixen millors, ni pitjors objectes,
Petites postals per a Grupeco, 27 Llegeix més »
A Bea Cano La sendera sempre és la mateixa. Amunt i avall, amunt i avall, sentir els peus sobre la terra, aqueixa escalfor que tremola en la carn, pensar, també somiar, preservar la fe, no abandonar l’esperança, la vida, al capdavall. Amunt i avall, avall i amunt, silenciosa s’acosta la nit en la finca
Petites postals per a Grupeco, 26 Llegeix més »
El soroll del vent. M’assec a un ribàs. Aixeque els ulls al cel i observe una bandada d’estornells. Planen i revolen fins que s’aturen, amb les lleus potetes, al fil d’aram que transporta 220.000 volts. No diuen res. Des del meu lloc estant, admire aquesta lenta parsimònia, el fet d’assaborir el present. No existeixen passat,
Petites postals per a Grupeco, 25 Llegeix més »
A Fina A. Camina sola i perduda pel poble. Desconeix parets, carrers, aparadors i voreres. Camina sola mentres la veig des del meu cor estant, palplantada i amb els ulls absents, aqueixa cova de vés a saber quins tresors no mai perduts. I jo els sé. Anys arrere em plorava asseguda als banc del
Petites postals per a Grupeco, 24 Llegeix més »
Cotxes de carrer Mireu-los allà, tranquils, pacients a qualsevol mirada. Són els cotxes del carrer, humils, ara fregant la vorera dreta, ara l’esquerra. Amb sigil, aquest matí prou d’hora, els observe i no mai em parlen amb la veu. Travesse llurs cuirasses d’acer i, vençuts, em narren tota mena de converses i silencis. El meu
Petites postals per a Grupeco, 23 Llegeix més »
A Joan Badenes Divendres i passen els núvols. Callat, mire per la balconada aquest ensopir-se del capvespre sagnant: plouen els ametllers pètals d’hivern. Ella s’enrosca al matalàs viatger; l’acarone amb el tou dels dits: confiada, Jana dorm. Dissabte, al coixí dels somnis, l’alarma em desperta. Com dos llavis entreoberts, del finestral al vidre entelat, un
Petites postals per a Grupeco, 22 Llegeix més »
