Intimitat A María Luisa López de Lerma. Les paraules s’engronsen en la quietud seua que admire. Dia rere dia, impassible, veig com una dona solitària entra en aquesta cambra d’andròmines on m’hi trobe. Sempre saluda, elegant, concisa, amable. Agafa una cadira malmesa i seu. És l’hora d’estirar el temps: rutines corporals que amb una subtil […]
Petites postals per a Grupeco, 40 Llegeix més »
Canvis En cada vol, l’ocell inventa l’aire. Josep J. Conill Em preguntava pels canvis. Era sempre jo el mateix que havia sigut i seré? Si això creia, negaria aqueixa flàmula amb què em reconeixia. Sóc vent, el profeta de les flors, aquell qui s’atura als ulls -habitacles del desig- però també t’empeny. Parle i calle,
Petites postals per a Grupeco, 39 Llegeix més »
Orografia Són sis mesos sense beure’m la pluja que enyorava d’aquests carrers per on caminaves. I de sobte, estàtues, arbres, façanes i tot tipus de senyals són plens de blancs caramells. Fa massa temps que arribà el fred, que s’instal·là. Encara tinc dubtes si els meus passejos foren reals o una mena d’experiències de
Petites postals per a Grupeco, 38 Llegeix més »
Tot allò que se m’escapa A Isabel Molés. Estimada Isabel, t’escric aquesta postal enmig de l’hort on cavil·le totes aquestes lletres. A poc a poc assumisc com l’oblit em visita i accepte que per més voluntat posada i empeny no canviaré el món. Amb el transcórrer dels dies he comprès que no existeix cap voluntarisme,
Petites postals per a Grupeco, 37 Llegeix més »
Nit i dia De matinada, he sentit el caure d’una gota d’aigua sobre una caixa de cartró al celobert. Era de nit i no se m’havia dormit el braç com ho ha fet, darrerament, en dies passats. El somni ha sigut un que sempre és repeteix aleatori: “tinc examen de sociologia i no he tingut
Petites postals per a Grupeco, 36 Llegeix més »
Mona de Pascua La meua Pasqua s’ha reduït entre altres coses a menjar un paquet de pipes a la plaça d’Aín davant d’uns cotxes que no em parlen. Que estiga plena de persones o buida, malauradament és el mateix per a mi. He de reconéixer que la solitud i jo ens avenim prou bé. Gràcies
Petites postals per a Grupeco, 35 Llegeix més »
Cremant llenya Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida. Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc. Altres
Petites postals per a Grupeco, 34 Llegeix més »
Mire el cel del nord quiet, dempeus, a la vora de Jana que rossega una branca eixuta, morta, d’allò que fou, en altre temps, esponerós taronger. Bandades d’avions i oronetes fan camí cap al sud dels seus desitjos, solquen cels tot cercant aqueixa tenor daurada de l’astre africà. No necessiten ponts, ni autopistes, ni andròmines
Què era el Pont i en què s’ha convertit? Llegeix més »
L’hora Havíem discutit, a bastament, sobre el tema, del resultat del canvi i el que això suposava. Em deies que si l’avançaven o l’endarrerien i la lògica de la llum que s’estirava en els moments. Jo volia un moment teu; però, com dir-t’ho sense paraules? No t’entenia i apamava la meua pobra intel·ligència. Amb deler
Petites postals per a Grupeco, 33 Llegeix més »
Miracle No m’ho explique, de veres. No hi ha cap explicació. Simplement mire cap enrere en el temps i veig com el mots s’arremolinen en aquestes postals. Intentes recordar-les, la 4, la 12, la 23 i em pose les mans al cap. És com un cicle, com l’aroma de les flors del taronger que torna
Petites postals per a Grupeco, 32 Llegeix més »
