Capitans d’abril calvalquen el desert de la utopia ferida. Foscament renilla la llum d’un cavall fosforescent i els genets del silenci mesuren la mar bastida de somnis i foc. La vaga desconvoca els llanterners de la lluna, i la nit és occidental. Tulipans de cendra entren en crisi, l’esperança és un drap florit i domèstic, […]
Cavall trencat, III Llegeix més »
Tot el que tinc de tu es redueix a un somni, al silenci absolut. És per això que convoque els mots -fils invisibles de la carn vital- per desfer la volatilitat tan gran de la tristesa. La realitat que ara ens venen tan sols és farsa, un constructe vil que volen fer-nos creure i, a més a
Tot el que tinc de tu Llegeix més »
El nou Titànic Enzensberger ens ho va advertir: “L’iceberg no té futur”. I després: “Perquè l’instant En què la paraula feliç Es pronuncia No és mai l’instant de la felicitat”. I tot això vol dir que el Titànic Fa cent anys que s’ha enfonsat Però ens resistim a assabentar-nos-en. Sentim la música pujant Des del
Cavall trencat, II Llegeix més »
EL vers no té el monopoli sobre l’escriptura poètica. No cal dubtar-ho malgrat l’aparent solitud en què treballa el poeta. Acostumat als cims on tant el sol com les tempestes li foraden l’interiors dels ulls, ell ha d’escriure per convocar la bellesa. Perquè un poema és un artefacte improvisadament pensat, jazz d’una veu suggerent que
La veritat no és monopoli de cap ésser humà Llegeix més »
I Hàbitat T’havien educat per al triomf, les llums del llorer, l’honor i la fruita. Pren l’aigua, la sal rosa de l’Himàlaia. Tot i trencat, seràs sempre un cavall. No ho has d’oblidar, renilla ben fort renilla i pica amb les ungles a l’erm dur que et sotmet. A la quadra de terra encara et
