Apreciats companys:
Als invisibles mons digitals on no hi ha cap sang que circule per circuiteria de coure i fibra, on no hi ha suspicaces mirades i on l’enveja és una flor inexistent, en aquest lloc, us deixe aquest poemari Passarel·la de 1999 perquè si us ve de gust li féu un tast i aixì recuperar-lo de l’oblit polsós d’editorials en caixes de cartó abandonades.
Un petit tast,
Agent de canvi
Tinc pressa d’escriure i de dir-te
l’empresa en què jo he invertit:
faig compte de com les paraules
poleixen la breu coneixença
d’allò càlid que ets teus ulls mostren.
Del dir sóc l’esquelet i insomne
assage els mots d’un sil·labari:
carn del voler amb què t’estime.
I una abraçada.
