Cavall trencat, XIV

És hivern ara, i la calitja amera el cos amb el seu embolcall humit.

És nit tancada, i el sol viola i força amb cada raig majestuós.

Sóc cada vegada més jove i el meu cos s’aprima i es lenifica.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

El festival d’odis sobre la terra es va mudant en gestos amorosos.

Els vells estan contents i els joves sospiten.

Les estrelles ja no brillen perquè no s’han extingit.

Les ciutats es destrueixen i els cotxes tornen al garatge.

Eixim tots de casa per a regressar del treball.

Pague amb aliments les monedes que em donen.

Cada cèl·lula del meu organisme evita les malalties.

L’economia decreix i el petroli es reabsorbit a la seua bossa.

El flequer em saluda amb un adéu i jo li dic hola quan me’n vaig.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

0
    0
    La teua cistella
    El carret és buitTornar a la botiga