La petita sala de la Casa de la Cultura de Castelló s’omplí divendres passat per a acollir l’espectacle poètic i musical «L’horitzó lluu un badall», l’homenatge que els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres van voler retre al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs. Més d’un centenar de persones van gaudir dels versos del poeta que, en uns temps difícils, va mantenir viva la creació poètica en català a les comarques de Castelló. L’apertura de l’acte va anar a càrrec del cantautor Artur Álvarez, amb el seu fill Carles Álvarez al piano, que posaren veu i música al poema «A la torre de marfil». Després, la poeta i periodista Susanna Lliberós, que conduí tot l’espectacle, féu una semblança inicial de l’homenatjat i presentà els poetes encarregats de l’homenatge líric: Manel Pitarch, Vicent Jaume Almela, Lluís Meseguer, Romà Bernad i Toni Pitarch.
En una primera part, els cinc escriptors, exquisidament acompanyats pel pianista, van dir poemes de Peris, versos que anaven i tornaven de l’època més pairalista a la més intimista. El també professor Lluís Meseguer, amb l’amena oratòria que el caracteritza, intentà resumir aquesta evolució de l’obra de Peris, profundament arrelada a la cultura grecollatina, i reivindicà, sobretot, la mediterraneïtat com a bressol dels valors que encarnà el poeta de La Plana. Susanna Lliberós, també autora del guió de l’acte, va saber trenar amb traça les motivacions de cada poema recitat amb la biografia de l’homenatjat, amb pinzellades soltes que permeteren al públic recordar o, en el seu cas, idear el món creatiu i personal de Miquel Peris. Durant la segona part, els poetes recitaren poemes propis, escrits a propòsit de l’homenatge. El cantautor Artur Álvarez interpretà també el cèlebre «Cante per fora, plore per dins» i, ja de nit, tancà l’acte amb la peça «Fes soneta». Cal recordar que les tres peces musicals formen part del projecte «A recer de la mar», homenatge musical i poètic que serà presentat el proper divendres 4 de maig al Teatre Principal de Castelló. Les paraules de cloenda de Lliberós foren per recordar els assistents que, en els temps que corren, amb la generositat demostrada pels escriptors, pels músics i pel públic assistent, encara «l’horitzó lluu un badall»:
L’agost el 1983, Miquel Peris escrivia uns versos visionaris, atemporals, que ens semblen ara necessaris per a buscar la serenitat que cal per a defugir les negres primaveres que ens pinten l’FMI i companyia: «Com ja conec, amic, el món que t’ha tocat viure la vida, vull fer-te una comanda. Descansa, atura’t, pensa, gaudeix la silent ombra que t’ofereix l’ombrívola xiprera, i parla amb tu mateix. Potser colombraràs el cim on viu la calma».
A continuació podeu escoltar alguns fragments d’«A recer de la mar»:
Guió de l’homenatge (PDF) :: Programa de mà (PDF) :: Guió de Susanna Lliberós (PDF)