Isabel Marín

Lloc i any de naixement

• Vilafranca, 1964

Nom complet

• Maria Isabel Marín Royo

Nom de ploma

• Isabel Marín

L’autor

Ressenya biogràfica

Vaig nàixer a Vilafranca un dia 4 de juliol, fa uns quants anys, el 1964. El moment del meu naixement va ser assenyalat: era la matinada del dia que la meua família anava a collir les patates del tancadet. Potser abans de vore les muntanyes del meu poble ja les intuïa encisadores; de fet, des del tancadet hi ha una de les panoràmiques més boniques que dóna el paisatge de Vilafranca. Dic que va ser justet aquell dia, no el d’abans ni el de després, potser perquè abans de tindre melic independent, de córrer el terme, de pujar i baixar parets de pedra o d’ensumar l’olor de l’espígol o el timonet, jo ja sabia que el meu poble m’agradaria. Encara més: tal vegada també intuïa que la gent amb qui conviuria serien persones excepcionals, d’aquelles que deixen una empremta perenne, d’aquelles que són “imprescindibles”. El que vull dir és que el lloc on he nascut i crescut m’ha marcat, quasi tant com la gent que m’ha envoltat: una família meravellosa. Siga com siga, va germinar dins meu una estima incondicional per la natura en totes les seues formes. Per tot plegat vaig sentir la necessitat de compartir tot allò escrivint. No tant perquè siguen vivències sorprenents sinó perquè el que és fora mida és la manera de viure-les. Potser no estic expressant-me amb tota la claredat que voldríeu, però si llegiu algunes de les meues històries probablement ho podreu entendre. I si, per una d’aquelles, la història en què es desvetla aquesta qüestió encara no l’he escrita, estigueu a l’aguait. En qualsevol cas, com faria un agricultor, per a bastir les meues narracions vaig a buscar els ingredients a la natura. Amb o sense màgia. La naturalesa és rica en històries. La naturalesa humana també. Les històries que escric poden llegir-les qualsevol persona, però estan recomanades per a lectors d’entre 7 a 13 anys, aproximadament.

Suposo que no puc evitar un enfoc personal i femení (inclusiu, no exclusiu) en allò que veig i que em mou a contar determinades coses i no unes altres. Vaig començar a publicar l’any 2000, en rebre un premi de narrativa infantil.

Tinc molts projectes d’escriptura i m’agradaria que els títols publicats foren el principi d’un tot més ampli.