Nosaltres,
Occident, els creguts més que savis,
els del mot just que cisalla,
el paladar impecable que s’escolta,
la mirada que tot ho tasta,
l’oïda fina que tot ho veu,
el del tacte que tot ho sent,
els de butxaques farcides per vèncer,
per convèncer amb paranys i tot tipus d’andròmines,/
de discursos, colps de puny sobre la premsa,/
els de la taula amb improperis a bastament,/
els dels algorismes de la postveritat,
nosaltres, la posteritat seleccionada,
la munyidora de moralitats hipòcrites,
la de carcasses tan buides com blanques,
la que fa l’ullet i sobeja ments fèrries,
la que humilia els desnonats del viure,
aquella que per no creure la humanitat
dessagna els innocents de la joia,
pràctica vehemència amb mandataris,
els hi disposa àpats i somriures.
Nosaltres,
Occident ens perdrem en el passat,
ens hem perdut en el futur
i ara –amb una pila d’impossibles raonaments–/
esfumem el present, bastards i miops,/
allunyats del compromís i ensinistrats/
per la mol·lície d’un sistema que ens compra,/
també d’allò que ens ven.
1 d’abril de 2025.