Divendres passat 16 de febrer a les 19:00 hores s’inaugurà l’exposició pictòrica del pintor i poeta J.Rafael Mesado Gimeno al Palau del Castell de Betxí. Després de les paraules de la regidora Núria Meneu i d’Albert Vicent amic personal de Rafael i Periodista, l’autor i company ens relatà unes poques paraules per situar-nos en l’inici d’aquesta aventura allà pel 2019 i que desenvolupà en la mateixa pandèmia per a presentar-la a través d’un llibre catàleg que l’Ajuntament de Betxí ha tingut a bé patrocinar.
En paraules del propi autor: ” L’economia domèstica connecta l’espai interior amb l’espai col·lectiu de l’exterior i amb l’¡espai còsmic de l’Univers. Diferents nivells de realitat que es conjuguen, tot barrejant-se indistintament cada dia, cada nit, i creen una totalitat indivisa. Cap economia no és aliena al fluix constant de la realita, fins i tot humana, que, com un riu trenca barreres i murs, límits i fronteres. Perquè la delimitació és, només, producte del pensament, llenguatge que, com una xarxa, encecla conceptes, els aïlla i els separa. Però, paradoxalment, els éssers i les coses, com presències que són fugen pels forats. Les cases s’amunteguen les unes amb les altres sense silueta precisa, com les muntanyes que es conjuren i formen serralades…”.
Sobrietat en els traços, acompanyada d’una gama de colors purs i el negre sobre blanc de versos que omplien tota la sèrie. Tinguérem temps per comentar amb família, amics i companys. No les vaig contar, però una setantena llarga de persones combregàrem davant dels motius pictòrics i la solitud necessària per gravar les paraules en poemes i colors.
L’exposició podrà ser vista des del dia 16 de febrer de 2024 de dimarts a dissabte de 18:00 a 20:00 i diumenges d’11:30 a 13:30 al Palau Castell de Betxí.
Un poema: Quina meravella tindre galàxies dintre de mi.
Nit i dies arbredes i deserts
serralades i oceans
dintre de mi Astres i més astres
en una nit infinita i un cel amatent
damunt els bancals i ribassos
que hi ha sota la pell
de la respiració. Les petjades
sobre la sorra dels instants
dibuixen un gerrro tatual
amb un grapat de flors
a l’espatlla del dia Branques i fulles
dintre de mi ramificacions i arrels
que tracen rius i meandres
sota la dermis de l’estiu
a dintre Gorges i valls amb palmes
i dàtils i guirigall sota un vent
de ponent que em crida Verd de fulles
que es retalla sobre la porcellana
clivellada de l’endins.