El darrer dissabte, l’últim dia de setembre, El Pont Cooperativa de Lletres va celebrar la seua XII Trobada Anual a Culla, a l’Alt Maestrat.
Una jornada plena d’il·lusió que es va dividir en tres parts ben diferents, cadascuna d’elles envoltada pel caràcter del moment. A primeres hores del matí, després de gaudir d’un bon esmorzar col·lectiu, els membres d’El Pont es van reunir, de manera privada, a l’Antic Hospital de Culla, edifici que també va ser l’escola per a xiquetes al llarg del darrer segle. Ací, van dur a terme l’assemblea anual del col·lectiu, una xarrada i col·loqui on es recullen els aspectes propis de l’any anterior i també del curs que comença, tractant els diversos projectes, esperances i necessitats.
Després de l’assemblea, els i les companyes d’El Pont van fer una visita guiada pel nucli antic de Culla, visitant i gaudint de l’església, l’antic hospital i l’escola, així com del castell i de les seues meravelloses vistes. Aquestes abasten tot el territori i les diferents serralades, així com la costa de Peníscola i en dies ben clars, fins i tot el Montgó, a Dénia, a la Marina Alta.
Acabada la visita i tancant el matí, el col·lectiu va gaudir d’un bon dinar en germanor i companyonia, preparant-se per a l’acte que començaria a les 17 h, a la plaça de l’Església. Un acte en homenatge a Albert Garcia, membre i amic del col·lectiu qui va faltar ben bé fa un any. Albert Garcia, un home d’esperit tenaç i mirada de llum, escriptor constant i profund, qui va gaudir els seus darrers anys en aquest preciós poble. D’aquesta manera, El Pont Cooperativa de lletres va oferir a Culla un recital per recordar conjuntament la seua memòria. Un recital, l’eix transversal del qual, a banda de la figura d’Albert, va ser el llibre que El Pont ha publicat darrerament en memòria del seu company: La tempesta contra les roques. Un llibre que és una conversa col·lectiva i individual dels pontaires amb el seu amic. Una conversa que, cadascú manté amb ell responent a algun dels seus poemes o reflexions. Al llarg d’aquest acte, els pontaires van estar acompanyats per Sonia Tabares a la viola, de Sant Joan de Moró, així com de la regidora de Cultura i de nombrosos cullans i cullanes entre el públic assistent.
Va ser una jornada intensa, de trobada, de vincles i complicitats, d’esperances i projeccions, en un poble que manté unes arrels i una memòria dignes, amb una història que es recorda cada dia gràcies a les precioses vistes.
