Crònica de Rafa Gomar a la Veu
Divendres 10 de juny de 2022, a l’espai Joan Fuster de Sueca, diverses associacions d’escriptors del País Valencià van retre un homenatge al nostre excel·lent assagista. Moderades per Voro Ortells, dues taules de quatre representants de les dites associacions van exposar les característiques, activitats i tipus d’organització de cadascuna.
Foto:Vicent Jaume Almela i Eixau
A més d’homenatjar Fuster, la intenció era reunir-nos per a debatre propostes al voltant de la possibilitat d’establir una coordinació entre les associacions i, sota l’aixopluc i la infraestructura de l’AELC, establir una cooperació conjunta que poguera optimitzar les accions literàries i vertebrar culturalment i literàriament el País.
Es fan moltes activitats, hi ha molt bones iniciatives, però la majoria tenen un recorregut curt i es dispersen i s’esvaeixen amb una repercussió escassa i local. És una llàstima que els esforços individuals i col·lectius no s’aprofiten com caldria i, per això, es tractaria d’intercanviar activitats perquè lectors, escriptors i literatura tingueren una presència més directa i diversa de cara a la societat.
Les associacions representades van ser El Pont, cooperativa de lletres, de Castelló de la Plana, amb Manel Pitarch; Saforíssims, S.L., amb Rafa Gomar; Escriptors de la Marina, amb Elvira Cambrils; Escriptors de la Ribera, amb Josep Lozano; Escriptors de l’Horta, amb Manel Alonso; Escriptors de la Vall d’Albaida, amb Toni Espí; Escriptors de l’Alacantí, amb Gràcia Jiménez, que hi va estar present amb un escrit que havia enviat a la taula, ja que no va poder acudir per raons mèdiques, i Carles Mulet que representava l’AELC.
Soc conscient que partim de l’escepticisme i de moltes dificultats, però Fuster ja va dir al seu dia que «tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres» i estaria bé que començàrem a fer-la de veritat. Voro Vendrell en el seu article del dia 9 de juny en Diari La Veu del PV, «Fuster i la mata de jonc», posava Ramon Muntaner com a exemple per als governants i exalçava el valor de la unitat com a una bona manera de fer front a la nostra realitat social. Hi estic d’acord i desitjaria que pel que fa als escriptors i escriptores del PV, l’esmentada unitat es fera realitat.
Un altre aforisme fusterià diu que «res no uneix tant com una bestiesa compartida», i si considerem que la bestiesa compartida és l’escriptura, sembla que en el nostre cas tampoc no s’acompleix, ni té massa efecte aquesta unió. La possibilitat de concretar algun tipus de coordinació de les associacions per tal de dur a terme trobades de manera més o menys regular, realitzar activitats conjuntes o alguna promoció conjunta, seria un bon objectiu.
I un altre bon objectiu, seria que iniciàrem la creació d’un circuit literari i cultural per anar més enllà de les nostres comarques i formar una infraestructura per efectuar activitats literàries arreu del País Valencià o on corresponga del nostre àmbit lingüístic.
Foto:Vicent Jaume Almela i Eixau
Encara que hi ha gent a qui li agraden els animals invertebrats, crec que en el nostre cas caldria començar a vertebrar-nos, perquè la tendència sembla ser silenciar-nos. Ja és més que evident que no podem dependre del govern de torn. Si l’ús social de la llengua va reculant i la presència de la nostra literatura és minsa, tal com apuntava Gràcia Jiménez a l’Alacantí, la nostra situació s’agreujarà més i sense a penes resistència. Com es menjarà això d’una literatura sense societat o amb una societat esquifida que ni la reconeix?
Encara que el temps va transcórrer massa de pressa, en l’escàs debat que per falta de temps van establir després de les exposicions, tothom estava d’acord que havíem encetat una dinàmica que hauríem de repetir periòdicament i organitzar-nos per tenir major força davant les institucions i la societat. Entre altres temes, s’hi va comentar com a prioritari exigir que la nostra literatura als mitjans de comunicació estiga més present. Com és possible que la ràdio i la televisió valenciana no es faça ressò per exemple dels premis literaris més importants del País o d’activitats rellevants o notòries que se celebren al llarg de l’any arreu de les comarques? El millor homenatge per a Joan Fuster seria que des d’ací, a casa seua, encetàrem de debò alguns propòsits, establírem unes quantes línies d’actuació conjunta i un marc de coordinació que poguérem materialitzar.
Els companys de l’associació El Pont cooperativa de Lletres, ens van regalar un llibre editat per ells anomenat FUSTERies del pont (1922-2022), un llibre preciós amb la coordinació editorial de Josep Porcar, que Manel Pitarch va presentar també en la seua intervenció com una de les seues activitats. Per molts anys!
Tant de bo aquest projecte d’unir el treball de les associacions vaja avant i es consolide!
