Carles Cabrera, Ara Balears, 25/12/2020
Josep Igual, L’eternitat enamorada. Notes d’un diari. València: Editorial 3i4, 2020
Josep Igual pren anotacions que apunta normalment en una llibreta i després estructura en dues grans meitats (el 2016 i l’any 2017) sense cap altra indicació dels mesos ni els dies. Tres asteriscs enlluernen els sols que anuncien un matí nou, o no, perquè enlloc s’aclareix ni cap falta que fa! De vegades, aquests són tan curts com un solstici d’hivern escandinau en forma de màximes, apotegmes o piulades de Twitter –les manifestacions més condensades, contundents i incisives de l’assaig seguint el mestratge de Fuster, que, juntament amb Montaigne, suposen dos dels seus referents màxims.
Cadascun d’aquests instants passaran a l’eternitat gràcies al miracle dietarístic de l’escriptura. En acabar, l’autor batejarà el llibre amb un subtítol humil i gens presumptuós: Notes d’un diari. El degué revisar i polir durant el 2018 i l’envià al premi Joan Fuster d’assaig de l’edició passada, que enguany el publica i, seguint la cadena de transmissió, arriba fins a nosaltres. Reconforta, en aquest sentit, comprovar que en un món en el qual els guardons literaris cada cop es veuen més bescantats i infamats, els Octubre encara mantinguin les essències i premiïn un dietari com aquest.
La redacció requereix certa conventualitat i ell reconeix que s’estima més la solitud. Igual enraona molt sobre literatura i llegeix sovint dietaris, memòries, poesia i narrativa, experiències que comparteix. Quan hi ha acció el ritme trepida, però és com si l’escriptor frisàs per tornar a pitjar el fre. Els dietaris de poetes solen ser més místics, pausats i primmirats. Despleguen una prosa de vegades lírica que els torna, en contrapartida, els més complexos i de mal desxifrar; però l’autor acaba guanyant el torcebraç i és llavors que ens té trenada la mà que l’estira cap al seu terreny –i de quina manera! Si E. M. Forster retreia que els personatges passaven gana, els dietaristes se salten sovint el règim alimentari. Igual és un bon gurmet amb preferència pels aliments de la terra: espàrrecs, garroves, carxofes, llenties… Els passatges d’El que hem menjat, per dir-ho amb un títol del seu admirat Josep Pla, proporciona algunes de les millors planes. Les altres venen d’aquestes descripcions paisatgístiques catalanovalencianes de qui hi viu situat al bell mig, a les Terres de l’Ebre, i reconeix haver “vist prou tros de país, amb cert deteniment" paradoxalment sense carnet de conduir.
Altres ressenyes: