El nostre amic Artur Àlvarez no ha pogut dur a terme el seu darrer projecte de construir un disc sobre l’Ausiàs March, gravar-lo i imprimir un llibre de poemes sobre la trilogia del cineasta Krzysztof Kieślowski. De fet, la feina la té feta, però no l’ha pogut materialitzar.
No crec –des de l’inici– en aquests projectes de Crowdfunding o Cooperació col·lectiva, en aquest cas concret Verkami, ni en analitzar si s’agafen amb el mateix interès i tracte qualsevol dels seus projectes, tot açò vaja per endavant. Personalment sempre he decidit jo fer el que vulga amb tot allò que dic i escric, però respecte altres maneres de fer i pensar.
Artur, un treballador de la cultura (música i poesia) ja havia fet algun altre projecte abans i li havia eixit bé la jugada. Aquesta vegada no ha estat el cas. Ha arreplegat 575 € dels 1400 que necessitava per realitzar el projecte
Parlem amb llibertat de nombres i fem una ullada al tema: 43 membres del Pont de les lletres, més 19 autors del Núvol poètic, més 1 poeta del disc 10 poetes contemporanis del País Valencià que no es troba als altre dos grups farien 60 persones.
Si tots els amics i persones hagueren mogut 20€ pel projecte darrer d’Artur, hauria aconseguit 1200 €. Ens faltaven 200 € tan sols per enllestir el projecte, però no.
Em reserve la opinió –car la desconec i en aquesta vida no vull saber-ho tot– sobre l’interés i recolzament de companys, amics i coneguts. De fet estic passant una gran vergonya, si aquesta és la consciència militant i estima per la nostra llengua. Alguns tenen la boqueta molt ampla: per a què?
No he vist cap miserable institució que pose la freda xifra de 200€ per arrodonir un altre projecte per fer país. Associacions d’escriptors? (arf), Quines, Quantes, Com?, Societats literàries del País o Països catalans?(gloc-gloc), “Gente guapa de la poesia”?, els qui ocupen portades a periòdics i revistes (no sé com sempre ixen els mateixos; vaja serà pels contactes i amistats, prou normal, humà, punt final), institucions acadèmiques, Universitats (catacrac), Institucions sobre la llengua nostra (barrabim-barrabam), Editorials ( ai les editorials que em tenen el cor robat des de l’inici càlcic dels meus ossos, -buu fantasmes-), solidaritat poètica 5.0 (plof) i qualsevol altra mandanga d’aquest tipus, a banda dels individus que mengen paraules i excreten literatura, tots aquests semblaven fer una becaina, desapareguts, absents, boires místiques, imparable invisibilitat, hologrames amorosos.
El nostre company està de volta de massa coses, té superades situacions estranyes com per capficar-se per aquesta experiència personal que li ha tocat viure. I me n’alegre per ell. Jo sé qui l’habita i per què i com bateguen les seus verges aigües.
Però tinc una gran VERGONYA per tot açò ocorregut.
Au, valents i sabuts, que cadascú es mire a l’espill.
Som indiferents, de fa massa temps, a les justificacions.
Artur diu que alguna cosa pensarem: Amén, sí amb accent, un gran accent.
Massa falta ens fa!
https://elnuvolpoetic.bandcamp.com/
https://arturalvarez.bandcamp.com/album/10-poetes-contemporanis-del-pa-s-valenci-2018