Mona de Pascua
La meua Pasqua s’ha reduït entre altres coses a menjar un paquet de pipes a la plaça d’Aín davant d’uns cotxes que no em parlen.
Que estiga plena de persones o buida, malauradament és el mateix per a mi. He de reconéixer que la solitud i jo ens avenim prou bé.
Gràcies a la ment he rescabalat aquell xiquet que encara sóc i dintre meu batega i els capvespres amb els pares i germans a la sequieta del Roig.
I la mona em diràs?
La meua sort ja fa temps que la vaig dipositar en el cor de la dona dels núvols: farà com tres setmanes que diàriament em cruspisc amb sagrada veneració la massa d’amor cuita que les seues mans varen fènyer per a mi: fermenta en mi la seua vida.