Esborra.
Aprén a esborrar. No solidifiques paraules, no les fixes com si tingueren valors d’eternitat. Esborra la visió raquítica d’aquest viure.
Desdibuixa el seu alè si separen, si fan dubtar, si trenquen l’harmonia. No et refregues amb sa olor a destrucció. Crema les andròmines mentals, els reduccionismes intolerants.
No existeixen millors, ni pitjors objectes, plantes, animals, persones: no oblides que sempre hem classificat.
Obre’t als vents, acull la calor, adora el fred. Hi ha persones, abraça’t als elements.
Esborra catàlegs i prejudicis. Capbussa’t en la generositat, denuncia el mal que ensinistra qualsevol petita o gran llibertat.
No acceptes homenatges, car amb la teua vida n’has tingut l’autèntic i l’únic, l’original.
Aprén el silenci; escalfa’t humil com ho fan les plantes al sol. Retira’t en calma: amb la mirada desposseïda esdevindràs molsa humida o molsa eixuta. No n’has de fer calendari. Asserena’t i respira.
Altres, per tu, parlaran.