Bon dia amics.
Diumenge i tot i que de vegades els núvols ens amaguen l’horitzó, avui m’he aixecat amb música house:
Reflex de Von Mondo.
Jana i jo hem vestit els núvols; i malgrat que el gris predomina, és el ritme qui fa moure el cor i les cames s’enlairen. No hi ha escapatòria.
Foragiteu prejudicis, costums abisals, murmuracions i enveges.
No hi ha res que no pogueu aconseguir si us ho proposeu. Aixequeu les mans, pregueu, parleu, exigiu, poetitzeu… Tot allò imaginat, el que desitgeu és a la vora quan hi ha admiració per la bellesa.
Tots hem tastat plats amargs, però existeix una cuina secreta, la d’un univers enamorat on vosaltres sou la clau.
Ja no crec en lluites, ni les encomane. Foragite tot vocabulari relacionat amb qualsevol violència.
Construïsc, aprenc quotidianament el llenguatge de la tendresa sense mirar què n’opinaran altres. Si destrueixen, tornaré a començar de nou.
Mentre el cor sostinga aquesta esperança caminaré; de la vostra en sóc deutor.