Somnis
No dorm. Sí, una gran veritat, perquè em passe les hores somiant.
Somie de dia, somie al capvespre i somie de nit, sempre despert. El temps és per mi una simple excusa per plantar llavors de paraules i veure créixer els somnis.
Una pedra, una flor, un gest o potser el somriure pausat del teu silenci són una excusa irremeiable per adobar els somnis.
Aleshores agafe el miracle d’una paraula i delicadament la deixe caure als ulls teus de terra verge. La faig creure en tu, li mormole grapats d’il·lusió i la regue amb una pluja fina de dilluns a dissabte.
Al nostre jardí sempre hi ha flors per collir; les estacions són generoses perquè existeixen per tu.
Com la lluna que fa el seu viatge tant si t’hi fixes com si no, jo visc en una perenne primavera i plante mots perquè puguen acostar-se al sol de la teua mirada.
Regala’m la llum, la calor, la bellesa…
Vius als meus somnis desperts! Sempre.
Devot t’adore!