Cavall trencat, XXVII

En l’aurora corren llebres ufanes,

velocitats de llum que mengen herba.

En els flashos de les notícies buides

les crineres han ocupat el parquet dels despatxos

i vidres de plastilina oculten la pluja

a l’hora que floreixen silencis en els parcs artificials.

No tenim escrúpols massa mal vists;

som classe sense casta que galopa

amb ulleres de sol de plàstic per als mosquits.

Els Iphones es venen als top manta dels activistes,

I els estadis s’omplin de poesia militant.

La gespa s’ofega amb la tinta virtual

de la set que desbudella les idees.

Els discursos van a pescar al riu sec,

els paratges s’adquireixen als supermercats.

Hem vist hipocondríacs, servidors de si mateixos,

representants del poble que no s’afaiten,

sindicalistes amb quinze pagues i un rolex,

fantasmes de la utopía que ha sepultat l’aurora;

politics sans I estalvis amb més d’un euro per recepta,

paraules que palatalitzen a fosques, en mal moment,

presoners deserts de béns i desnonats,

l’egua que estime amb la llibertat assassinada.

(I jo, un cavall convalescent de dimonis).

0
    0
    La teua cistella
    El carret és buitTornar a la botiga