Josep J. Conill acaba de publicar l’obra «Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català» (Barcelona: El Tangram editorial, 2012). Assumpte de gran rellevància social als Països Catalans, la política lingüística és simultàniament una disciplina acadèmica i una pràctica governamental. Alguns dels seus correlats locals, com ara la immersió lingüística a l’ensenyament, constitueixen una arma llancívola contra els governs catalanistes i alhora un motiu d’orgull invocat per aquests. Això no obstant, els estudis sobre la matèria mostren sovint una paràlisi inquietant, fruit de dogmatismes militants i enfocaments estèrils.
Aquest text heterodox i de rabiosa actualitat, escrit per un sociòleg del llenguatge valencià, constitueix una glopada d’aire fresc, una tercera via que es manté a distància tant del victimisme de Calimero com del triomfalisme de Superman. És a dir: tant del lament que es tortura amb la visió d’una llengua catalana certament minoritzada, però més impotent del que és en realitat, com de certs cofoismes espuris que qualifiquen de modèliques les polítiques de normalització del Principat.
Un títol imprescindible i ple d’idees estimulants per reflexionar amb coneixement de causa sobre el(s) futur(s) del català a la llum del procés polític actualment en curs, tant si desemboca en l’anhelada autodeterminació de Catalunya com si s’arriba a un nou encaix de la nació catalana en el marc d’una remodelació plurinacional de l’Estat espanyol.