Pep Castellano i Joan Andrés Sorribes presentaren El Pont Cooperativa de Lletres a Vistabella del Maestrat el passat 23 d’agost
L’acte va tindre lloc a les 12 h., al local polifuncional de l’antiga presó, en el context de la programació de la Setmana Cultural que organitza la població com a avançada de les festes patronals. Acomplint una de les finalitats de l’entitat –aquella que empenta els associats a portar la literatura a aquells llocs on moltes vegades naix i poques vegades hi torna–, s’hi organitzà un acte que constava de dues parts ben diferenciades: en la primera, els dos autors van presentar l’associació. Mitjançant una projecció d’imatges de les activitats cooperatives es comentaren els orígens, els objectius, els actes, etc. La projecció culmninà amb un mosaic de fotografies de tots els cooperants, es comentaren les seues iniciatives i es va posar, així, rostre humà a totes les persones que són darrere del projecte.
La segona part, titulada «Les nostres terres a la nostra literatura», va constar d’una xerrada al voltant de les obres «La creu de Cabrera», de Joan Andrés Sorribes, i «Raons de sang i foc», de Pep Castellano, en la qual tots dos autors destacaren els deutes temàtics, lèxics, ambientals i etnològics, que reconeixien amb les terres de l’interior, la seua gent i el seu paisatge. Valent-se de la lectura de determinats fragments de les seues obres, glossaren la importància que assolien als texts els factors humans de la gent, les seues formes de ser o de pensar i els seus paisatges; com, al capdavall, aquestes coses apleguen a convertir-se en autèntiques protagonistes de les seues novel·les. Finalment, els autors obriren un diàleg amb tot el públic, que omplia el local. Els assistents van mostrar-se força interessats per participar en un animat col·loqui sobre els aspectes que els autors de El Pont havien plantejat i sobre altres tants que no ho havien fet. En acabar el col·loqui va haver un contacte més personals amb els autors, amb la firma d’exemplars dels seus llibres.
Uf, haurà plogut des d’agost fins ara?
Jo creia que aquest acte fou presentat la setmana passada; però mira com corren les persones i el temps…
I una cosa que sempre m’ha fet gràcia de El Pont és la quantitat de comentaris (en diuen feed-back els sabuts?) que es fan a la casa.
Sí, sí… els escriptors sempre van a la seua. Tenen tantíssima feina escrivint no sé què.
Després de tres intents, coronats pel més absolut fracàs, de penjar la notícia amb uns mínims de sincronia amb els fets, m’he hagut de lliurar vençut i humiliat, a les mans de l’editor per fer present la crònica a la nostra web.
La manca de concordança entre la nota i els fets és deguda, no a desinterès, ni a l’aïllament que pateix Vistabella, sinó solament a la meua proverbial inutilitat en aquestes tasques.
Possiblement, amb el pas del temps, s’aniran llimant les diacronies.