Quin color és aquest tan verd
que el sol del capvespre
pinta sobre el ponent
dels tarongers?
Pense en la caterva mediocre
d’éssers umbilicals.
Passen la vida
i miren els altres
per sobre dels muscles.
Com d’estúpids són!
Sempre amb la broma fàcil
el verb gangrenat, les buidors,
la intenció d’encomanar fàstic,
una opaca esperança.
Pacient,
escolte un murmuri d’àngels,
la llum quieta i pacífica,
la lluita pels somriures,
aqueix reclam d’amor
en la mirada.
Poeta,
en l’eco del contrallum
no oblides mai la lírica,
les autèntiques credencials.