Cavall malparit, cavall desbocat:
No necessite del teu galop febril
Per a considerar-me viu.
He viscut als erms, he viscut als boscos
Tinc el somriure còmplice de les truites
Que van riu amunt, que van cos endins
I tota intervenció humanitària
està fora de lloc.
Hi ha cavalls roïns com hi ha bancs roïns
I hi ha polítics vils, i metges abstemis
I fums verticals als gratacels de la desolació
I els indignats recorren les places
Demanant per favor un cop de puny
Als omòplats del sistema
I es torna a parlar d’això –del “sistema”-
Com quan notem el nostre cos mortal
Perquè estem malalts:
I és ara quan estem ben fotuts.
Cavall desbocat, cavall malparit:
Torna’m a cantar la cançó dels teus cascos,
Sóc un cossac perdut a la praderia
Sota un oceà de calç viva
Creme i udole com la viva imatge de mi
Amagada als tolls de l’univers
Sota galàxies de liquidesa immòbil.
Cavallet, cavallet
Torna a la mare i digues “puta”.
I resa per tots nosaltres.