Digues la veu invisible que no dius.
Així desfarem les boires i pors que engrillonen.
Abandonar-me als teus ulls, veure’m envoltat per la llum interior si panteixes en llegir allò que no he escrit i que em furtes dels llavis.
La bellesa existeix no per allò que dic.
La bellesa existeix perquè habite els palaus de la teua mirada.
Tremola la llum de l’amor i aquesta és l’única herència i miracle possible:
compartim-la amb els altres.
De “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”