Els palaus de la teua mirada

Digues la veu invisible que no dius.

Així desfarem les boires i pors que engrillonen.

Abandonar-me als teus ulls, veure’m envoltat per la llum interior si panteixes en llegir allò que no he escrit i que em furtes dels llavis.

La bellesa existeix no per allò que dic.

La bellesa existeix perquè habite els palaus de la teua mirada.

Tremola la llum de l’amor i aquesta és l’única herència i miracle possible:

compartim-la amb els altres.

De  “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”

0
    0
    La teua cistella
    El carret és buitTornar a la botiga