L’egosurfing és una pràctica tan comuna al web que possibilita una fotografia dels escriptors del XXI , fills de la Viquipèdia i d’altres mons no matèrics sostinguts pel fil d’un núvol (Cloud).
Vapors, bafs, equilibris fatus davant l’espill per tal d’aconseguir l’aparent consol del jo: traduït a 13 llengües, 27 publicacions d’obra personal, 12 d’escriptura conjunta, 149 articles en revistes especialitzades, membre de jurats, traductor d’altres llengües i obscenitats silenciades, venedor de rellotges hiperpoètics de 26 hores.
Arribat ací, el nostre escriptor es veu tan bell, que les grafies de Narcís, fins i tot, desapareixen. Però rere el murmuri de la deu, no hi sona cap música d’arpa.
– M’hauràs de perdonar, li digué senzilla mentre l’altre no parava d’explicar-li les seues idees, la vàlua aconseguida dins del panorama literari del segle XXI… M’hauràs de perdonar que em torne tan escatológica; però, al capdavall, ens acontentem amb la possibilitat de posseir autonomia per tan sols rentar-nos el cul. Aquest és el reducte de tota literatura.
Davant d’aquesta colossal afirmació la quitinosa panderola restà humilment esclafada.
Fragment de “Literatura valenciana del XXI i hecatombe”.