-Prolegòmens-
Des de fa un temps arrere les empreses de paper semblen preocupar-se pel tema de l’anomenada literatura digital.
No cal negar que devem la nostra formació i la visió del món a les editorials que han democratitzat la cultura i per elles ha estat possible el desenvolupament de la consciència en un àmbit més humà.
Però és clar que la intel•ligència crea noves formes d’expressar-se, de fer arribar la informació i formació a més persones, vaja, d’universalitzar l’accès d’aquests continguts.
Si és certa la tesi que la impremta revolucionà la manera de concebre la vida i possibilità l’oberturisme ideològic i vital, sembla que ara ens trobem davant d’una fita històrica que certa mà fosca -i també pecuniària?- no hauria d’ofegar.
La literatura digital i de lliure accés és una alternativa i conté una espurna que podria il•luminar els éssers humans; rere aquesta forma de treballar existeix una nova cosmovisió del bategar: “viure amb” i no “contra ningú”. Perquè la veritable literatura sempre és vida, i no hauria d’estar condicionada, ni metabolitzada per les falses i convencionals lleis del Mercat.
Però la problemàtica és servida:
Literatura universal, ben cert!
Digital literatura universal o literatura universal de paper?
Aquesta ha de ser de franc o ben pagada?
És cert que la literatura no es fa per amagar-la entre els envans dels edificis -siguen d’obra, de tinta efímera que s’esborra, virtuals o de paper-.