I
Hàbitat
T’havien educat per al triomf,
les llums del llorer, l’honor i la fruita.
Pren l’aigua, la sal rosa de l’Himàlaia.
Tot i trencat, seràs sempre un cavall.
No ho has d’oblidar, renilla ben fort
renilla i pica amb les ungles a l’erm
dur que et sotmet.
A la quadra de terra
encara et visiten les papallones.
Amb tu no podran ni forces externes,
ni drogues, ni els setinats de paper.
Volen fer creure’t que ja no tens vida.
Però malgrat les ferides, galopes
en dansa salvatge la llibertat:
L’Ama Dablam als teus ulls espurneja.
Preciós… i rellegit més encara.
Veig que ja has passat per casa; que els aires purs de l’Ama Dablam sempre t’acompanyen en aquest viatge.