Fill de plàstic, mira que n’ets un gran fill de policarbonat: esqueller inert, corcó furgador de la bellesa.
Fas ois tan sols de pensar-te, mal enginy!
És posar-se al teu costat i veure que no transpires; per a més inri, i que el déu dels filòsofs em perdone, allò que et resta d’humà és llast d’àcid sulfhídric.
Un gran foc se t’hauria d’haver acostat i socarrar-te les neurones de nou ric estructural, pudent i lleig.
Roshana és moldava i cobra 3 eurets l’hora de 5 a.m. a 18:00, tots els dies al bar on treballa.
A les 18:30 va a classe i s’adorm; el professor de Formació i Orientació Laboral la desperta. Li pregunta si sap en quines condicions treballa, si té contracte de treball i el seu cap cotitza per ella a la Seguretat Social. Diu que no, que té 13 negocis de bar i paga en negre.
Mateu té un camió i transporta mercaderies. El divendres passat li han dit que ha de revisar les quotes que fa pagar pels seus serveis: – Has d’abaratir més els teus costos, li han dit.
Pensa que a 15 companys els han fet fora; ell és un més; al capdavall, una xifra que, avui dilluns, pot fer una ball sense tornada tot prescindint dels seus serveis.
Pau ha hagut de tancar l’antic lloc on feia classes de dansa; ara les fa en un altre magatzem més petit, i veu lentament com desapareixen els/les alumnes. L’Ajuntament del seu poble li deu 2000 eurets de fa dos anys: li ajornen els pagaments; amb una gran tristesa es veu aturat.
Tot açò i més podríem narrar. Reforma Laboral?
Aparques els humans oh vinílica Reforma Residual, a les voreres perdudes de l’esperança. Així els tractes.
No tens coratge cabró de poliuretà, resina opaca.
Aquesta reforma podries haver-te-la injectat per les teues venes de polihidroxibutirat. Però encara sóc massa generós per considerar-te un biopolímer. No puc consentir-ho.
He conclòs que no ets reciclable, patètic de mala classe: deixem-ho que simplement ets tòxic acrilonitrilo- butadienestirè.
Quina creu és aquesta pesta de l’ERO Exprès?