Josep Lluís Abad presentarà «Llibre d’Aín», el seu darrer poemari, a la Vall d’Uixó, el proper divendres 16 de desembre. Anna Isabel Peirats oferirà una lectura personal de l’obra en aquest acte que se celebrarà a la Biblioteca Municipal María Dolores García, a les 19h. En paraules de l’autor, els poemes van ser escrits «l’any 2007 i finalment ha estat possible la seua publicació gràcies a l’Ajuntament de Nules, en guanyar la Flor Natural de l’any 2010».
El nou volum serà presentat també a La Vilavella, el 13 de gener de 2012, a les 19:00, al Saló de la Caixa Rural. Posteriorment, formarà part del programa de les Jornades de Lectura (data per determinar) a l’IES Miralcamp de Vila-real. També Nules, probablement en primavera, i a la població d’Aín, a l’estiu vinent, durant les festes d’agost, acolliran presentacions del nou poemari.
A propòsit del nou llibre de poemes, Abad ha expressat que «en poesia allò vertaderament important no són els epígrafs, ni la nomenclatura, sinó més aviat la tremolor produïda pels mots si fan sentir-te viu o viva…», i recorda, tot seguint una anotació del poeta Lluís Roda, el text que publicà un altre poeta -Marius Torres- sobre el que pensava allà per l’any 1936 sobre els Jocs Florals.
«Llibre d’Aín« és el novè llibre del valler, tot i que no el darrer, «L’amor», autoedició digital que des de la passada primavera es pot descarregar i que, a hores d’ara, ja compta amb diverses ressenyes en xarxa que poden ser consultades al blog de l’autor. A continuació, un tast del nou poemari:
[Introit]
COS EN L’OMBRA
Allò que sóc,
un ai privat de llum, el panteixar
de la foscor si tu no fas dels mots
la carn memòria que em recompon
almoina exacta, blues no diluït.El sedegós pel cor perdut,
aquell
qui sóc, la veu que ja no beus, ni vius,
teixit ocult, intent de remembrança,
el blau tan gris d’un cos furtiu en l’ombra.Tan sols un gest
i aquest esdevenir
dels ulls eterns i buits esclataria
ortiu de sol.
I així tot l’univers,
passats, futurs se’ns obririen cant,
aquesta cicatriu d’amor present
pel foc tan cau,
humil,
dels pètals teus:
voler-te en la certesa d’una rosa.