Font: Castelló per la llengua
Ahir va tindre lloc a la Llibreria Babel la presentació de la plataforma mobilitzadora Castelló per la Llengua. A l’acte van assistir unes 60 persones, que van escoltar les intervencions d’Avel·lí Flors i Vicent Pitarch.
Ambdós representants van incidir en la importància de la creació d’una plataforma unitària que aglutine totes les tendències polítiques i socials de Castelló amb l’objectiu comú de la defensa de la llengua.
En primer lloc va intervindre Avel·lí Flors, que va explicar el caràcter plural, unitari i apartidista de la plataforma, així com l’essència ideològica compartida: la lluita indefugible per la unitat de la llengua i pel dret a viure plenament en valencià. Això es concreta, en els actes previstos pel desembre, en tres reivindicacions essencials:
- la consolidació d’una escola valenciana, pública i de qualitat, ja que es considera que l’ensenyament és una eina fonamental perquè el català esdevinga efectivament la llengua vertebradora de la societat valenciana;
- la necessitat de la recepció de TV3, IB3 i Canal 9 al País Valencià, les Illes i Catalunya, per a la creació d’us espai comunicatiu compartit;
- el reconeixement sense embuts de la unitat de la llengua per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que cal defugisca els projectes isolacionistes, de creació d’un model lingüístic separat de la resta de les varietats del català.
Per acabar la seua intervenció va anunciar tots els actes que Castelló per la Llengua ha preparat en motiu del 79è aniversari de les Normes de Castelló, principalment el cicle de conferències a la Llotja del Cànem i la manifestació del 17 de desembre, dia central de la celebració, en què també es realitzarà una fira d’entitats al matí i un concert com a cloenda festiva.
Per la seua banda, Vicent Pitarch va remarcar el treball que ha estat fent la plataforma els últims mesos en la difusió de les Normes de Castelló i de la mobilitzacio del 17 de desembre a centres d’ensenyament com l’Escola Oficial d’Idiomes i els instituts Politècnic, Ribalta i Sos Baynat. Però va centrar la seua comunicació en el fet històric de la signatura de les Normes.
Així, va parlar de la significació de l’impuls a unes normes ortogràfiques per part d’uns intel·lectuals i una societat civil no recolzada per l’estructura d’un estat o corona. Una operació essencialment política, que partia de la necessitat d’establir un model de llengua que fóra capaç d’esdevenir element vertebrador de la societat, a través de la producció cultural i del seu ús en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, també l’ensenyament públic, laic i en valencià acompleix aquesta funció de cohesió i vertebració de la societat. Finalment, el sociolingüista va remarcar el valor del fet que tant la signatura de les Normes i els posteriors actes de commemoració, així com la consolidació dels programes d’ensenyament en valencià i la mateixa iniciativa de Castelló per la llengua han partit d’entitats cíviques, sense el suport de les institucions.
La presentació va acabar amb la invitació a fer difusió dels actes previstos i a retrobar-se al cicle de conferències i a la manifestació del 17 de desembre, a les 18h a la Plaça de la Independència de Castelló de la Plana.