L’associació d’escriptors de comarques de Castelló El Pont, Cooperativa de lletres, en sessió assemblearària del dia 2 de juny de 2012, va aprovar, per unanimitat, nomenar “socis d’honor” de l’associació, els companys escriptors traspassats Vicent Marzà i Manel Garcia.
Aquest nomenament respon a un ventall de motius, que amb rigorosa síntesi podem concretar en: la seua trajectòria literària brillant, la dedicació total i capdevantera en el camp de la docència, el seu tarannà de lideratge, motor de l’activitat cultural de la nostra llengua als pobles de Castelló, i sobre tot perquè el grup humà d’El Pont, Cooperativa de lletres, no s’entendria avui, ni es podria entendre en el futur, sense el reconeiximent i gratitud al lligam afectiu que en el passat ens ha unit a ambdós companys, els quals en van regalar un autèntic model de perseverança i de coratge vital fins el moment final, en què ens van deixar orfes de la seua presència.
Com a conseqüència hem organitzat un acte públic, alhora que íntim, on aplegar-nos família i amics per celebrar el nomenament i compartir algunes paraules de les creacions literàries dels nostres Vicent i Manel, amb lectura de textos seus.
L’acte es portarà a terme el dijous 13 de desembre, a les 19’30 hores, al Centre Municipal de Cultura de Castelló.
Vicent Marzà i Duch. (Castelló, 1954 – 2004). Mestre i escriptor. En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià. Fou membre actiu d’Escola Valenciana, la federació d’associacions per la llengua des de la seva constitució, i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament, a Castelló.
Com a escriptor publicà la seva primera novel·la, Viatge a l’interior (Butllent, 1995) i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, Jordi Turmix, aprenent de pirata (Bromera, 1996), Foc al gran recorregut (Bullent, 1996), La història de Vilafarteta (Bromera, 1997), Massa casualitats (Butllent, 1997), Guillem Bellés de feres entés (1997), Han segrestat l’entrenador (1997), La bruixeta Sensedents té un accident (1998), La fórmula màgica (1998), La prima assegurança (1998 Premi Ciutat de Vinaròs, 1997), Sense perdre la calma (1999), El detectiu camaperdiu (Butllent, 1999 – Premi Carmesina de la Mancomunitat de la Safor), Flors de plàstic (2001), Tornaré (Luis Vives, 2001), Les orelles del rei (Tàmdem, 2002), La fada masovera (Bromera, 2002- Premi Vicent Silvestre de Alzira 2001), Un lloro en les gaiates (2003), L’Hospital tranquil (Brosquil, Premi de teatre Vila de Massamagrell, 2003), L’amo de tot (2004) i Quaranta-sis contes i un gelat (Onada, 2004). També publicà algunes obres per al públic adult, com ara Relats de l’altra veritat (Ajuntament de Castelló,1998), Hem fet el Tourmalet (Brosquil, 2001) o d’investigació, El campanar de Castelló: les campanes del Fadrí (XII Premi d’Humanitats del Ajuntament de Castelló,1997), conjuntament amb Joan Andrés Sorribes.
A més col·laborà amb la revista Saó, amb un article mensual entre 1989 i 1995, en ràdio Vila-real (dos anys amb secció pròpia en el programa El Vermut) i encara publicà articles a Levante de Castelló. També fou col·laborador destacat de la Junta de Festes de Castelló, per a la qual va redactar durant tres anys el guió literari de la Galania a la reina.
Manel Garcia Grau. (Benicarló, 1962 – Castelló de la Plana, 2006). Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor d’ensenyament secundari i del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castelló des de 1995. Poeta i escriptor, va ser guardonat amb premis com ara el “Grabriel Ferrater” de Reus (1987), el “Miguel Hernández” d’Alacant (1987), el “Benvingut Oliver” de Catarroja (1988), el “Vicent Andrés Estellés” dels Premis Octubre (1990), “L’Englatina d’Or dels Joscs Florals de Barcelona” (1997), el “Àngel Sánchez Gozalbo d’assaig” de Castelló (1995), el “Ramón Mengis de Tarragona” (1997), el premi “Ausiàs March” de Gandia (2000), l’ “Agustí Bartra” de Terrassa (2002), el “Recull de Blanes d’assaig” o el “Ciutat de València de Poesia” (2005).
Ha publicat els llibres de poemes: Quadern d’estances (València, 1991), Encenalls de miratges (Vila-real, 1989), La veu assedegada (Catarroja, 1989), Els noms insondables (Premi Vicent Andrés Estellés, Editorial 3i4, València, 1990), Els signes immutables (Editorial Bromera, 1991), Llibre de les figuracions (1993), Mots sota sospita (1997), La citutat de la ira (1998), Anatema (2001), Al fons de vies desertes (2002), La mordassa (2003), Constants vitals (2006), Els corrents invisibles (antologia bilingüe 1998-2003. Eliago Ed., 2006).
En l’apartat d’assaig: Poetes del Nord. Poesia jove de les comarques castellonenques (1985-1991), en col•laboració amb Universitat Jaume I, Castelló (1992), Poètiques i voluntats per una societat perifèrica (Publ. De l’Abadia de Montserrat, 1994), De Castelló a Ítaca. L’univers literari de Miquel Peris (Ajuntament de Castelló, 1997), Polítiques (i) lingüístiques (PAM, 2002). Col·laborador com a crític literari en el suplement “Cultura” del diari Avui i en el “Postdata” del Levante-emv. Columnista del desaparegut diari Heraldo de Castellón.
I en narrativa: El Papa maleït (Planeta 2003), La profecia del Papa Lluna (Abril-Prodidacta, 2004) i Davall del cel (Perifèric, 2006).
Com a estudiós de la literatura catalana contemporània va participar en diversos congressos de catalanística, com a membre de l’AILLC, a Frankfurt, París, Palma, Alacant, Barcelona o València, a partir dels quals es van publicar els seus estudis literaris. Membre de la generació dels 80, la seva obra ha estat estudiada en Literatura catalana actual del País Valencià, 1972-1992, (IIFV-PAM, 1993) de F. Carbó i V.Simbor, a més d’estar inclòs en les antologies Camp de mines (1980-1990) (Edicions de Guerra,1992), de F. Calafat, Bengales en la fosca (Bromera, 1997), de J. Palomero, Poemes d’un segle (1999) de Marc Granell, Vint-i-cinc anys de poesia (Bromera, 2003) de L. Julià, 66 poemes imprescindibles (Tàndem, 2004), de Montserrat Ferrer o L’obra literària de Manel Garcia Grau (Ajuntament de Castelló, 2007), de Ferran Carbó (ed.).
Va ocupar diversos anys la secretaria de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), al País Valencià i va impulsar amb la seua tasca les trobades d’escriptors gallecs, bascos i catalans, Galeusca.
