El 25 de setembre de 2010 l’associació es constituïa a Benassal. Un dels escriptors presents, Vicent Sanz Arnau, feia la proposta de publicar un llibre collectiu de narracions, per tal de fer visible El Pont com un grup actiu dintre del seu àmbit d’actuació. El 9 d’abril de 2011 l’entitat feia la seua primera trobada oficial a Morella i, allí mateix, la persona encarregada de fer les gestions davant de l’editorial anunciava que Onada Edicions de Benicarló estava disposada a assumir el projecte.
El llibre ja s’ha fet realitat i s’ha publicat amb el títol de «Un pont sobre el meridià», que fa referència, d’una banda, al nom de l’associació i, de l’altra, al meridià zero o meridià de Greenwich que constitueix una referència geogràfica centrada en l’àmbit d’actuació de l’associació. Un espai humà que marca un lloc en el món. Els 13 autors que han aportat els relats que formen el llibre són: Vicent Almela Artíguez, Joan Andrés Sorribes, Joan Bta. Campos, Jordi Colonques, Albert Garcia i Pascual, Rosabel Gumbau, Pasqual Mas, Francesc Mezquita Broch, Nel·lo Navarro, Vicent Pallarés, Antoni Pitarch Font, Joan Pla, Vicent Sanz Arnau. Són autors de diferents generacions: el més jove és nascut l’any 1981 i el més gran el 1942. Alguns acumulen ja un extens currículum de llibres i premis, d’altres comencen a fer els seus primers passos en el camp de la narrativa, ja siga per edat o perquè provenen d’altres camps com la poesia, l’articulisme, el periodisme, els estudis acadèmics o de la publicació en línia.
Pel que fa als relats, es demanava als participants que es centraren en retratar la societat actual de les seues comarques a la llum de les transformacions dels darrers temps. Així ho han fet, de manera que en les històries podem veure referències als desgavells urbanístics que assolen les comarques de la costa, i a uns personatges que, o bé s’han enriquit amb ells, o bé el seu excés d’avarícia els ha portat a la ruïna. Entre línies podem llegir alguns dels noms i espais que han situat Castelló en el mapa i no per a bé. En altres relats apareix l’enyorança per uns temps passats, o la qüestió de per què aquells temps, com ara la guerra civil, tenen encara una repercussió en el present. En definitiva, són un conjunt d’històries que proporcionen una visió contemporània, crítica, plural i estèticament posada al dia d’un territori.
Però, sobretot, crec que és interessant destacar el moment esplèndid que viu la narrativa a les comarques de Castelló, malgrat els entrebancs que es posen cada dia a la Ilengua i a la cultura, malgrat la manca de plataformes públiques per a donar difusió a les obres dels seus autors, malgrat que la societat a la qual va dirigida la seua obra majoritàriament els ignora. Per primera vegada en la història d’aquestes comarques hi ha un gruix considerable de persones que es llancen al conreu de la narrativa.