Per Josep Lluís Navarro, L’Illa Revista de Lletres, núm. 59, hivern 2011
Pep Castellano, Raons de sang i foc, premi Blai Bellver de narrativa. Alzira: Bromera, Col. L’Eclèctica, 2011
Raons de sang i foc ens endinsa en la revolta de les Germanies als carrers de Castelló. Malgrat el fragor de la violència i el saqueig despietat, el desig sorgeix als clots de la blanqueria. Saïda, filla d’un sabater moro, és sotmesa al xantatge del poder local arran d’un vell assumpte tèrbol de què no és culpable, i menyspreada pels agermanats a causa de la seua fe. Manel, cristià aprenent d’adober i simpatitzant de la Germania, covarà cap als moros sentiments contradictoris. Pot l’amor triomfar per damunt dels credos? Pot l’alegria de viure véncer el dolor?
Aquesta novel·la fa una mirada al nostre passat més sagnant, en una crida subtil a la convivència de cultures, i retrata com en temps de crisi suren l’odi i els prejudicis envers les minories. Castellano els dóna veu a través de Salma, alcavota i protectora de Saïda que, amb saviesa refranyera, vivesa de contacontes i una llengua rica i genuïna, narra aquest relat de valentia i lluita per la supervivènlia.